POST RELACIONAT AMB L'OBRA DE TREATRE LLEGIDA A CLASSE

 EL CANT DELS OCELLS (Poema d'autor desconegut)

En veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant a festejar-lo van amb sa veu melindrosa.
Al ver despuntar el mayor resplandor en la noche más dichosa
los pajaritos van a cantarle con su melosa voz

L'àliga imperial pels aires va voltant, cantant amb melodia,
dient: 'Jesús és nat per treure'ns de pecat i dar-nos l'Alegria'.
El águila imperial va por los aires, cantando con melodía,
diciendo: Jesús ha nacido para librarnos del pecado y darnos la Alegría

Respon-li lo pardal: 'Esta nit és Nadal, és nit de gran contento'.
El verdum i el lluer diuen, cantant també: 'Oh, que alegria sento!'
Le responde el gorrión: Esta noche es Navidad, es noche de gran contento.
El verderón y el lúngano dicen, cantando también: ¡Oh, qué alegría siento!

Cantava el passerell: 'Oh, que formós i que bell és l'Infant de Maria!'.
I lo alegre tord: 'Vençuda n'és la mort, ja neix la Vida mia'.
Cantaba el pardillo: ¡Oh, qué hermoso y qué bello es el Hijo de María!
Y el tordo alegre: Vencida ha sido la muerte, ya nace mi Vida

Cantava el rossinyol: 'Hermós és com un sol, brillant com una estrella'.
La cotxa i lo bitxac festegen el manyac i sa Mare donzella.
Cantaba el ruiseñor: Es hermoso como un sol, brillante como una estrella.
El colirrojo y la tarabilla celebran la criatura y su Madre doncella

La garsa, griva i gaig diuen: 'Ja ve lo maig'. Respon la cadernera:
'Tot arbre reverdeix, tota planta floreix, com si tot fos primavera'.
La garza, el zorzal y el arrendajo dicen: Ya viene el mayo. Responde el jilguero:
Todo árbol reverdece, toda planta florece, como si todo fuese primavera

CARTA A M ROSER ALGUÉ VENDRELLS

Hola M Roser;

Som la classse de sisé de primària del col·legi Santa Bárbara de Tous i la nostra tutora és Joana. Hem llegit la teua obra DE TOTS COLORS MILLOR. Ens agrada molt perquè ens hem adonat que en la diferència està la igualtat. Sabem que tots som iguals i que ens hem de repectar siga quin siga el color de la pell, dels ulls, la raça, els nostres costums, la religió, els ideals... però convé que ens ho recorden de tant en tant com has fet tu en la teua obra.

Gràcies a tu cercarem informació sobre Pau Casals i escotarem EL CANT DELS OCELLS. La nostra mestra ja el coneix, però prefereix que ho investiguem i ho descobrim per nosaltres mateix.

Els xiquets d' infantil ja coneixen la teua història de L'AVI ANY i també l'adaptació que ha fet Joana a l'anglés amb el suport de Hannah. El teu conte en anglés s'anomena Granny Year. 

Els agrada molt també el teu conte, "La Kika no s'agrada", que els has dedicat. 

Hem buscat la Cançó de la Tolerància que apareix al principi de l'obra pero no l'hem trobat. Si la tens en un arxiu d'audio, ens agradaria que ens la passares i si no, voldriem saber on la podem trobar.

Ja sabem que vius molt lluny i que no pots vindre a visitar-nos. però ens agradaria que ens contestares i que ens contares alguna cosa interessant sobre la teua vida com a escriptora i professora.

Moltes gràcies, restem impacients a l'espera de la teua resposta.

Redactat per la classe de 6é

La selva en vers

Atenció, estem a punt d'aterrar a una supermegabibliogalàxia al·lucinant, habitada per unes dolces criatures, que tenen un aspecte molt simpàtic. Totes comparteixen una dèria semblant a la meua: la poemania. No hi ha cap habitant que no tinga les estances plenes de papers i poemes, escampats per tot arreu.

Allí ha deixat Maria Dolors Pellicer La selva en vers, un poemari ordenat alfabéticament sobre diferents animalets. A la cybersala on anirem, podreu rescatar diferents poemes d'altres autors coneguts, que dediquen els seus versos a unes bestioles de companyia. Espere que les trobeu sense fer un gran esforç i les aneu ordenant a les prestatgeries.

Ja em direu quin poema és el que més us ha agradat, quins heu rescatat i fins i tot, si poseu en marxa la creativitat, m'en podeu descobrir algun propi. Penseu que aquestos animalets no són normals, és clar, viuen a Cyberland.

Jo en conec un que...

L'elefant (Joana)

Conec un elefant

amb vestit de ballarina

i potetes de gallina.

Ben polit i elegant

a l'auditori hi arriba

i solfeig estudia.

Sempre el ritme va marcant

i amb la trompa fent de guia

mai no desatina.

Compte que vindrà volant

a Cyberland algun dia.

Quina grata companyia!

Neus coneix una marieta que...
.

Na Berta la marieta
em visita de tant en tant,
passeja la floreta
i després se'n va volant.

M'agrada el seu vestit,
tan roget i tant bonic.
En voldría un igual
per anar tan actual.

Ximo coneix un gall que canta les nits de ball

És dissabte i comencen les festes
 amb carrosses i caretes,
esteu convidats al ball
fins que torne a cantar el gall

Per la nit després del sopar,
amb les disfresses a ballar,
i si tenim sort podrem guanyar,
amb la disfressa que hem fet enguany

Les festes són nits d´alegria,
tots ballant en harmonia.

Núria té una gateta que...

Jo tinc una gateta
que quan veu una amigueta
del pati se'n va.

Mai quieta està
per això s'anomena Quieteta.
Quieteta, la meua gateta.

Ivan i l'elefant de la xocolata

Un elefant se'n va a una escaparata

 la trenca i es fa un fart de xocolata.

Pobre elefant! quina afartada !
Li senta tan mal com una patada!

Juan José té un cavall que no és molt normal 

Dins del món anormal
anem a parlar del cavall
que amb la seua cua enamora
i  qui està ací admira tothora.

Animal fort i veloç
que trotant realça la seua frescura
alegre, àgil i hermós
amb eixa bellesa fresca i pura
Veure-lo córrer es un plaer,
parat és fenomenal
depenent dels seus colors
el seu pelatge sempre és impressionant.

Alfredo i el seu elefant 

 Un elefant de cul blanc

mata mosques amb la pota.
Passà una avespa gegant
  i li posà el nas com una pilota.

Esther i les veus dels animalets

Bé, bé, bé, bela l'ovella,
tot el soroll és per a ella;
mèu, mèu, maula el gat;
sembla molt despistat;
rauc,rauc, rauca la granota,
sempre juga amb la pilota.
Tots són diferents
i canten molt contents.

Neus investiga frases fetes

“L’any de la picor”. Aquesta frase que tots sabem resulta que ve d’un fet real. En Barcelona a l’any 1471 van patir una plaga de puces i com no, la gent anava plena de picades. Com ja fa tant de temps d’açò, la diguem quan ens referim a alguna cosa molt vella o que ja fa molt de temps que ha passat.

“Anar a fer punyetes” . Les punyetes eren els punys de les camises dels advocats i jutges fetes amb brodats i puntetes que costaven molt de fer. Quan li diguem a algú aquesta frase, es com si li diguerem que anara ben lluny i que deixe de molestar.

“A la lluna de València” vol dir que no s’aconsegueixen les coses que una persona vol. La frase es molt antiga, de quan estaven les muralles a la ciutat actives i es tancaven les portes. La gent que no podia entrar a la ciutat, es quedava a dormir a un hostal que es deia “la lluna” i estava als afores.

Font: V Pamíes i altres.

I ara vos toca a vosaltres, tindreu molts +++++ .... Vinga que el curs s'acaba.

Anar de gorra

Sens dubte tots sabem el que significa aquesta expressió. El que ha estat per a mi tota una descoberta ha estat investigar el seu origen.

Antigament els criats i servents no usaven capell o barret _com els senyors_ sinó gorra. Quan els senyors viatjaven, solien portae algun servidor ( criats, cotxers...) que com ells s'allotjaven als hostals i a les posades on feien parada, però l'hostatge del servici era de  categoria inferior, tant en el menjar com en el dormir i els hostelers en fer el compte, deien "tants senyors i tant que van de gorra", es a dir gent de l'acompanyament que no havia de pagar-se l'hostatge.

Altres expressions que signifiquen el mateix són a la bibilis-bibilis, de bòbilis-bòbilis, d'arròs, de baldraga, de bufa, gratuitament, sense treballs ni despeses, de forro, de franc, debades sense pagar

Inventat apariats (Neus)

L'ERIÇÓ

Sóc un coixí amb cent agulles.

Coixí, coixinet,

no em punxaràs el peuet.

Sóc un negre ben vestit,

elegant i presumit,

clave les punxaes al dit.

Si encara no m'endevines,

sóc un senyor amb cent espines,

polit i redó 

i em dic eriçó.

                                     

Olga Xirinacs

Emparellant paraules que rimen hem intentat fer un poema de quatre apartiats.

Ací vos deixe el meu:

El calamar

Es un animal ben senzill,

mai no busca el perill.

Amb la seua tinta

per defendre 's  ens pinta.

Siga o no siga negre,

 ell seguix tan alegre.

Al fons del mar 

viu el calamar.

Neus Sangüesa

Winnie the witch

1) What was the cat's name?
2)What was the witch's name?
3) What colour was Wilbur?
4) What colour was the house?
5) Could Winnie see the cat?
6) What did she do?
7) Was Wilbur happy when Winnie changed his colour?
8) How did Wilbur feel?
9) At the end Winnie solved the problem. What did she do?