dimecres, 13 d’octubre del 2010

Ajudant Ulisses


L'altre dia un cyberterratrèmol s'encarregà d'organitzar un caos total a la bibliogalàxia d'Ulisses. Tot quedà fora de lloc, les expressions i frases fetes aprofitaren el moment per fer fugina  i explorar altres dimensions. Em confessaren que volien tornar amb Ulisses i que necessitaven el nostre suport, però abans d'això, els agradaria formar part per uns dies d'altres històries inventades pels habitants de Cyberland. Les ajudem i després les retornem amb Ulisses?
Vinga, a veure quins relats inventem amb elles!!!
*** 
Celia ens conta els seu relat:
Una amiga meua i jo estavem passejant, jo anava parlant-li, però ella no m'escoltava, tenia el cap ple de pardalets, no parava de fer bogeries, anava xino xano, amb el cap en un altre lloc i la vaig espavilar d'una palmada. Li vaig preguntar que què li estava passant. Després em va dir que no ho sabia, que no entenia ni pruna, que ja portava així sense enterar-se de res una temporadeta. Jo estava preocupada i vaig anar a parlar amb sa mare. Ella semblava tan feliç, li donava tot igual. Resultà que m'havien confabulat les dues per gastar-me una broma. Ens vam riure molt i emvaig quedar molt tranquil·la.
***
Núria se'n va de viatge a Ciberlí:

VIATGE MÀGIC A CYBERLÍ
Un dia, estàvem els alumnes de la meua classe: CyberFani, CyberCèlia, CyberXimo, CyberAlfredo i jo.
Anàvem xino xano cap al cine, a veure Hallowentown, la nova pel·lícula.
De sobte, CyberAlfredo va veure una frase feta volant, que deia: 
Cames ajudeu-me! i ens va dir: Mireu, una frase feta volant!
Tots ens vam quedar meravellats, sense entendre ni pruna, fins que  CyberXimo va dir: Agafeu-la! Tots vam intentar ,cridant al temps ,atrapar-la, pareixiem una colla de grills.
La dona de les entrades ens va dir: Silenci! I ens vam quedar tots quiets, fins que vam veure que estava plovent, però era una pluja especial, plovien frases fetes!
Les vam agafar totes, i jo també vaig aconseguir capturar un missatge que posava:
"NECESSITEM EL SUPORT DELS CYBERAMICS DE 5é. HI HA HAGUT UN TERRATRÈMOL I LES FRASES FETES S'HAN ESCAPAT. PENSEM QUE TOT ÉS OBRA DEL MALVAT GAT FRANCESC"
Vam llegir el missatge i pensàrem que haviem d'anar, així que ens vam preparar. Vam pujar a la cybernau que estava plena de gom a gom .
Quan vam arribar a Cyberlí, el món on vivia, Ulisses, el gat ens va cridar. Començàrem a llegir tot el que hi havia, semblàvem ratolins de biblioteca.
Ulisses ens va donar la benvinguda i ens va explicar el problema. CyberFany va dir: Pobrets, necessiten el nostre ajud! Sí ,es veritat -vam respondre. 
Mentre parlàvem, va aparéixer Francesc.
Tots vam cridar: Cames ajudeu-me! 
Francesc ens va intentar agafar, però no va poder perquè vam utilitzar el Cybertirapedres  i el Ulitirapèls i ens vam escapar.
Tornàrem les frases fetes a Ulisses i ell se'n va vindre amb nosaltres per a explorar el nostre món. 
*** 
Esther i el seu amic Marc:

Sabeu què? Jo tinc un amic que es diu Marc i cada dia se'n va una estona a la biblioteca perquè li agrada molt llegir, jo li dic que es un ratolí de biblioteca. Un dia vaig decidir acompanyar-lo allà. Anant xino-xano ens vam trobar una colleta que no parava de xerrar, alló semblava una colla de grills. Estaven parlant del partit de futbol, es veu que estaven impacients per que fos de nit per veure'l. En Marc i jo vam seguir caminant com si no hagués passat res de res. De sobte un home venia per rera nostra corrents i vam dir els dos a la vegada: cames ajudeu-me! Vam tocar el dos i en un tres i no res ens vam aturar perque havíem arribat a la biblioteca. Estava plena de gom a gom. Estavem tant cansats de córrer que la bibliotecària no entenia ni pruna del que déiem.Vam seure i vam estar jugant a l´ordinador de la biblioreca fins que va ser hora de que tanquessin la biblioteca. Vam anar cadascú a la seva casa, mentre, al cami vam escoltar a una dona que parlava amb la seva veïna. Quan vaig arribar a casa el primer que em va dir la meva mare era que parés taula, però no la vaig escoltar gens perquè tenia el cap ple de pardalets i quan vaig tornar al món real, vaig fer tot el que em va manar i després vaig pensar que aquell dia va ser un dia ple d´activitats, molt actives i divertides. 
*** 
Neus i La inauguració del col·le nou: 

Aquesta ha estat una setmana molt moguda a Tous.  Xino xano, xino xano, entre tots, hem portat tot el material a la nova escola. D. Juan no parava de repetir: “cames ajudeu-me!, cames ajudeu-me!” pobret, estava preocupat perquè volia que estigués tot a punt per a la inauguració de la nova escola, segur que pensava que tenim el cap tan ple de pardalets, que no ajudaríem ni els de sisé. Ell, que s’agafa a una paret llisa, insinuant-nos que "la peresa és la mare de la pobresa", de fet costa molt traure un 10 amb ell.

Així que com no volíem que estigués amb l’ai al cor, ens hem aplicat que tota pedra fa paret i hem ajudat tots. De fet hui té un somriure d’orella a orella. Uns xiquets d’infantil, també volien col·laborar i els hem donat un llibre lleuger a cadascú, que això no pesa, i després no ens el volien tornar! Els han agradat molt i s’han posat a llegir-los, semblaven ratolinets de biblioteca! Ens ha fet tanta gràcia que els hem regalat els llibres per a ells.

Hui és el gran dia, el poble està de gom a gom, no falta ningú: autoritats, mestres i pares. Fins i tot participen a la inauguració els xicotets de la guarderia, que no entenen ni pruna, i juguen sense parar.
En acabar, anirem  tots plegats a dinar, com en els contes, tots feliços menjant anissos.

Estela i el seu cosí 

L´altre dia vaig acompanyar al meu cosí al autobús, perquè se n´anava a fer una eixida extraescolar. Jo el vaig acompanyar perquè  sa mare estava de cap a caiguda. No va poder pujar perque estava ple de gom a gom, tots parlaven al temps, semblaven una colla  de grills. Ell em va saludar per la finestra. Quan estava a punt d´anar-me'n, una dona volia xafardejar sobre qui era ell. Li vaig contestar que era el meu cosí i me'n vaig anar . A les 18:00 vaig anar recollir-lo i em va dir que s´ho havia passat molt bé i que el mestre li havia dit que era molt llest i conexia bé els insectes que havien treballat en l' eixida.

 

25 comentaris:

Neus ha dit...

Hola, Cèlia, m'agradat molt la teua història, de segur que la teua amiga estaba passant un mal moment.
Molt xul·lo. B7s.

nunca dejes de pensar ha dit...

Hola Célia, vull que sàpiges que a estat molt creatiu el text, ami mai se m'hauria acudit!!! molt xul·lo de veritat.Adeu.

Nuria De Vuyst ha dit...

Hola, Cèlia, m'ha agradat molt. És motl bonic . Vaig a pensar-ne un.

Sóc Fani, però entre amb el nom de Núria

Nuria De Vuyst ha dit...

Hola Cèlia, m'ha agrada molt el teu relat.
M'ha donat molta gracia quan he llegit la frase que deia que li vas pegar una bofetada a la teua amiga.
Bé, ADEU.

JOANA ha dit...

Hola, Nuria, m´ha agrdat molt és molt cyberdibertit. Sóc Fani

Celia Manzanares ha dit...

Hola, Nuria està precios el text el que mes m´ha agradat han sigut els noms que has utilitzat:cyberCelia,cyberFani,
cyberXimo i cyberAlfredo.

Celia Manzanares ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Neus ha dit...

Xino xano, xino xano he vingut cap a l´ordinador i que he trobat? que hi ha més d´un ratolí de biblioteca amb el cap ple de pardalets escrivint històries històries fantàstiques!!
A aquest pas, el bloc el tindrem de gom a gom, fins i tot els més xicotets que no entenen ni pruna, voldràn participar!!
Enhorabona amigues, m´agraden molt les vostres històries, Núria m´encanten els noms...tot!!
Ai, cames ajudeu-me! que el temps passa volant i faré tard a classe!! b7s!!

nunca dejes de pensar ha dit...

Hola Nuria,que creativa la teva història."Plou frases fetes";Que original!!.Has fet servir quasi totes les expresions.Molt bé.Genial.Ha estat molt divertit!!!

Unknown ha dit...

Núria, m'ha agradat molt el relat, el que més m'ha agradat és quan has dit Cyber i tots els noms dels teus companys de 5é.

Cèlia molt bonic

Ximo Martorell ha dit...

Hola Célia i Nuria,m´ha agradat molt
les dos hitòries, són molt divertides
i molt creatives.
Una abraçada del vostre amic Ximo

Celia Manzanares ha dit...

Gracies a tots per els comentaris.
Em donen ganes de escriure un altre relat.
Estic molt contenta!

JOANA ha dit...

Esther has afegit dues expressions més:
"Vam tocar el dos"
"En un tres i no res"

Les podries explicar? La segona per ací l'emprem més, però la primera no!

Celia Manzanares ha dit...

Esther el que més m´agradat a sigut quan li has dit al teu amic Marc ratolí de biblioteca.

Nuria De Vuyst ha dit...

Hola Esther, m'ha agradat molt el teu relat.
Podries haver escrit "cames ajudeu-me" en lloc de " toqueu el dos".Adéu.

nunca dejes de pensar ha dit...

Doncs vol dir el mateix. A Tarragona la fem servir molt i així no repetia.
Ja en coneixes una frase feta més. Adéu Núria.

Nuria De Vuyst ha dit...

Sí Esther tens raò. Ara em sé un altra frase feta més, i aprenc més valencià.

Hola Neus, acabe de llegir el teu relat i m'ha agradat molt, sobretot perque l'has fet del col·legi.
Encara que no entenc algunes frases fetes com "l'ai per cor".
Em podries explicar qué significa per favor?
Bé, adeu amigues.

Unknown ha dit...

Soc Juanjo del Campo i vaig a comentar sobre les redaccions de les meues conpanyes. M'han parejut molt interessants i conpletes per això vull felicitar-les per el seu treball.

estela ha dit...

A mi m'han agradat molt tots els relats, jo espere que quant publique el meu també us agrade.

nunca dejes de pensar ha dit...

Molt xul·los tots els relats, no tinc preferensia pero m´agrada més el meu !!!jejejeje. En veritat m´agraden tots pero volia fer una broma.

Neus ha dit...

Hola, Núria anar en l'ai al cor vol dir estar preocupat per alguna cosa i no estar tranquil fins que es resol el problema.
Esther, molt divertida i original.
B7s!

Celia Manzanares ha dit...

Neus m´agradat molt el teu relat es molt divertit ¡Esta precios!

Neus ha dit...

M'agrada molt Estela, està molt xul·lo, endavant !!!!
B7s!!. :D

nunca dejes de pensar ha dit...

Hola Estela, està molt bé, de veritat.
Crec que ho has fet molt xul·lo, i que no s´ha de discutir, enohrabona m´ha agradat molt.

estela ha dit...

Neus y Esther a mi tambè m`agra molts els b¡vodtres relats .Son tan bonics com el meu .