Enric Valor i Vives, va nàixer a Castalla (comarca de l’Alcoià) el 22 d’agost del 1911 en el si d’una familia de la xicoteta aristocràcia rural. Molt prompte comença a estimar els llibres i la cultura en la biblioteca dels seus pares. Als 11 anys entrà a l’escola de comerç d’Alacant, on estudià Professorat Mercantil. Uns anys després, es posà a treballar en la secció jurídica de la Unió Nacional de Fabricans de calçer a Elda. Durant tot este temps, no deixà d’estudiar quasi de forma autodidacta la nostra llengua. Començà a col·laborar en la revista “ El Tio Cuc”, on publicà, durant uns mesos un curset de Valencià correcte i més ajustat a la nostra fonètica.
El 1936 esclatà la Guerra Civil. Quan tornà a sa casa s’havia perdut la seua biblioteca i també moltes llibertats. Per això els escriptors, lingüistes i intel·lectuals es reunien de forma clandestina per a tractar temes, com l’idioma i la literatura. Va ser en estes tertúlies quan Enric Valor va pendre conciència de la importància i el valor de la literatura oral i tradicional dels pobles i es dedicà a recopilar rondalles i convertir-les en verdaderes obres literaries. Una de les seues rondalles preferides era “ El dimoni fumador”. També li agradava molt una altra titulada “ I queixalets també”. Continuà treballant per la normalització i la promoció del Valencià i va escriure moltes gramàtiques i manuals de llengua.
Amb l’arribada de la democràcia, començà el reconèixement públic a este indescutible autor. L ‘any 1980 comença la trilogía “ Cicle de Cassana” ( “Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enlla de l’orintzo”).
Fins a l’últim moment va lluitar per la defensa de la llengua. Va morir a València el 13 de Gener de l’any 2000. Els professors de la Universitat de València li van retre el major dels homenatges.
