dimarts, 4 de gener del 2011

Nou despertar ( Neus M. Sangüesa )


Tot  va començar una vesprada d’ hivern, jo vaig eixir a passejar pel bosc, anava caminant, caminant, fins al centre i passades les hores vaig arribar-hi.
Allí vaig trobar un enorme forat recobert de neu en pols, al mig un immens arbre de Nadal amb una decoració molt lluminosa, podia veure les fades preparant la neu, uns donyets empaquetaven regals, uns nanets cultivaven camps i camps de llepolies i piruletes; em vaig quedar bocabadada, era Nadal! El poble estava fet de dolços: les parets eren de torró, les portes de caramel, el sostre de carbó dolç; era un món de llepolies!. Vaig sentir un soroll, que venia darrere meua, em vaig girar per veure què passava. Allí, molt a prop hi havia un home gegant, vestit de roig i blanc;es quedà mirant-me i em digué:
-Tu que fas ací? A aquest lloc no tots poden entrar.
  La veritat és què tenia raó, jo no hi havia arribat així com així. Mentre llegia un xicotet llibre, que hi vaig trobar a la biblioteca, a un raconet de la secció de llibres de fantasia havia llegit S.C que eren les mateixes inicials que duia aquest home gegant al cinturó. Per la nit no sabia què pensar per intentar oblidar-ho. Creia que era un somni i que podia despertar.
Al dia següent quan vaig anar a l’escola estava patidifusa . En aquell moment veia els companys com nanets i  a la mestra com a una enorme fada que hi havia vist al bosc.
Quan acabà l’escola per la vesprada no vaig tornar a casa, vaig anar directament al bosc. Al cap d’una estona, quan vaig arribar-hi. Ja no estava la neu! Estava tot ple de flors, pardalets... els animals havien canviat les bufandes per jerseis de màniga curta!
Cada vegada que llegia aquell llibre, en acabar el capítol apareixien diferents estacions de l’any.
Quan em vaig arrimar per veure de mes a prop, els donyets, estaven conreant flors, les fades preparaven la pluja, uns conillets passejaven amb cistelles plenes d'ous de Pasqua i unes minifadetes preparaven els raigs de sol.
Cada volta em picava mes la curiositat. Quan arribà la nit, vaig agafar el llibre  i el vaig llegir fins al capítol tres: l’estiu.
Al dia següent  em vaig alçar en pijama, vaig anar “cames ajudeu-me” cap al bosc  per  voreu si influia el llibre en les meues percepcions reals, i sí, el llibre ho feia tot. Al fons del bosc hi havia aigua, herbes, flors, animalets xapotejant en l’aigua.
Quan vaig intentar entrar per mullar-me en l’aigua, ja estava a punt de llançarme quan els animals s'enriolaren i començaren a perseguir-me. Em vaig traure ràpidament el llibre de la motxilla i vaig començar a llegir de cop, de sobte tot canvià i passarem a una nova estàció.
Com ja estàvem a la tardor, al capítol quatre li mancaven lletres, no hi havia informació. Supose que seria per que al llibre hi havia passat com als arbres que havien quedat desfullats!!! 
Vaig pensar que al món també hi ha moltes carències, dies d'arbres sense fulles o llobres sense lletres.  Em vaig acomiadar dels animals i vaig comprendre que el Nadal no és sols llepolies i regals, és l’amistat, l’amor i el companyerisme.
En arribar a casa la mare havia comprat regals i llepolies, per al meu germà, amics, familiars i per a mi. Jo vaig donar gracies per eixos regals però vaig comentar amb ma mare que no volia tants regals ni tantes llepolies. Vam repartir la mitat dels regals al xiquets més necessitats,  eixe Nadal em vaig sentir molt bé. Els xiquets que molts Nadals havien estat sense cap joguet, quan altres xiquets, sols juguen en ells el primer dia i després els abandonen, havien pogut jugar i jugar per molt de temps!!!

15 comentaris:

JOANA ha dit...

El títol és meu, no li n'havies posat cap. Si en tens un altre que t'agrade més m'ho dius. Jo crec que aquest copsa tot el sentit que vols donar-li al relat. Un descobriment com el que la teua protagonista fa, suposa despertar de bell nou i veure la realitat de la vida, més enllà de la fantasia, compendre les necessitats de la gent del nostre entorn, i compartir tot el que tenim al nostre abast per a fer-los sentir millor en tot allò que ens siga possible, fomentant l'amor, la solidaritat i el companyerisme.
Un conte genial Nesus!!!
Ja em diràs que et sembla i si no hi ets d'acord en alguns canvis, recorda que el conte és teu; no tingues cap problema en suggerir res.
Una gran abraçada i fins el proper divendres!!!

estela ha dit...

Aquest conte ,és divertit, pero a la vegada solidari , per que trata temes de el Nadal , i tambe parla de els xiquets mes necesitats .

Jordi ha dit...

M'agradat molt perque parla dels donyets i dels gegans

JOANA ha dit...

Jordi!!! Quant de temps!!! Ves dues entrades més avall i posa't el vídeo!!!
Ja em contaràs que et suggereix!!!
B7s a tots dos.

Neus ha dit...

Estic molt contenta, m'agrada el títol i la correcció, clar, queda moltíssim per aprendre i ja és molt que sempre et tenim ahí, en vacances i tot. Això sí que es solidaritat. Moltíssimes gràcies!!
Una gran abraçada. B7s!! :D

Unknown ha dit...

Que bonico el teu conte Neus sobretot com diu Jordi per els gegants i enanets asta el divendres b7s

Ximo Martorell ha dit...

Hui ma mare ha estat en Xativa i ma contat que anava una dona major mendigant demanant diners, mon pare no ha volgut donar-li a cambi, li a demanat un cafe amb llet i dues pans, la dona li a donat totes les bendicions, a segut tot un exemple dels meus pares.Aixo es compartir amb els mes necesitats i ferles un poquet feliços.
FELIÇ ANY NOU.

Unknown ha dit...

M'agradat molt el comte per que
ademes es solidari habla del nadal
FELIÇ ANY NOU. Bs7

Unknown ha dit...

Hui ma mare ha estat en Xativa i ma contat que anava una dona major mendigant demanant diners, mon pare no ha volgut donar-li a cambi, li a demanat un cafe amb llet i dues pans, la dona li a donat totes les bendicions, a segut tot un exemple dels meus pares.Aixo es compartir amb els mes necesitats i ferles un poquet feliços.
FELIÇ ANY NOU.

Unknown ha dit...

Hui ma mare ha estat en Xativa i ma contat que anava una dona major mendigant demanant diners, mon pare no ha volgut donar-li a cambi, li a demanat un cafe amb llet i dues pans, la dona li a donat totes les bendicions, a segut tot un exemple dels meus pares.Aixo es compartir amb els mes necesitats i ferles un poquet feliços.
FELIÇ ANY NOU.

Iván ha dit...

Neus, m'agradat molt el teu compte, es veritat que no fa falta abusar dels regals i de les llepolies, quan hi han xiquets que no tenen res per jugar ni divertirse, així el que puguem fer es que quan no gastem els joguets donarlosels als xiquets que ho nessesiten mes que nosaltres, ja que nosaltres tinguem mes coses de les que nesessitem.

nunca dejes de pensar ha dit...

aquest conte m´ha agradat molt tracta sobre la solidaritat en temps de nadal, peró, Neus, aquí va la meva pregunta:
-d´on treus tanta imaginació???
donam la teua ment...
perfa!!

ALFREDO ha dit...

ES MOLT BONIC TE CRIATURES FANTASTIQUIEs

Celia Manzanares ha dit...

M´ha agradat molt el teu conte, perquè tracta de criatures fantàstiques i també per les aventures que realitza la xiqueta.
Adeu Neus! B7s!

Nuria De Vuyst ha dit...

Hola a tots! Neus, m'ha agrada molt el teu conte, sobretot perquè tracta sobre les estacions de l'any, i també del important que és el Nadal.
Espere que nosaltres també sigam així en aquesta època de l'any. Bé, Adeu! B7s!