dimecres, 2 de febrer del 2011

Dia de l'arbre

La flor més gran del món va ser nominada en l'edició dels Goya en la categoria de Millor Curt d'Animació i posa d'actualitat una tècnica que malgrat les modes digitals resisteix dins de la cinematografia espanyola: el stop-motion.
Huit mesos de treball per a adaptar el conte homònim del geni portugués amb tècniques stop-motion. Huit mesos per a fer que la partitura composta per Emilio Aragón casara a la perfecció amb unes postals animades repletes de simbolisme. Deu minuts per a parlar de la importància de les coses xicotetes i, sobretot, de tot el que ens envolta. Deu minuts per a reflexionar sobre la infància, la naturalesa i la ficció. Perquè, què passaria si les històries escrites per a xiquets anaren llegides pels adults? La resposta, en aquest curtmetratge.



16 comentaris:

JOANA ha dit...

Mil gràcies per la recomanació, Neus. Tota proposta educativa per part dels membres de la comunitat escolar, serà molt ben rebuda. El paper d'educar el tenim tots junts. És un plaer poder comptar amb la col·laboració de pares-mares d'alumnes.

estela ha dit...

Hui hem vist un video per a celebrar el dia de l'arbre, que ens dóna a entendre que no hi ha que llevar de un lloc una planta, i posar-la en un altre, perquè no creixeria con deuria de creixer , per que l'hem canviat d'ecosistema.

Unknown ha dit...

Aquesta història m'ha agradat molt a mi, el que mes m'ha agradat ha sigut quan el xiquet ha anat des de on estava la planta fins a un riu per aigua per a regarla i aixi és com la planta creix tant.
Clar a mi el que menys m' ha agradat ha sigut que l'home ha agarrat l'arbre i l'ha canviat de ecosistema.

Unknown ha dit...

Hola soc Juanjo:El video et dóna a entendre que els sentiments bons per una persona desinterisadament tenen recompensa.I que hi ha que ser bons amb tot el que ens rodeja.

Unknown ha dit...

Veig que tracta els sentiments d'un xiquet que veu que els pares arranquen l'arbre que protegeix un girasol del sol, el xiquet agarra un escarabat i se l'emporta a casa quan aplega se li escapa el escarabat i el conduix fins el girasol, però estava quasi mort, per agarra aigua i el torna a posar en peu i el girasol li dona les gracies tapant-lo en una fulla quan s'adorm.

Unknown ha dit...

En el video demostra que no hi ha que desenterrar un arbre d'un puesto que hi hasga molt de sol perque poden haber causes molt roins.

nunca dejes de pensar ha dit...

El que em transmet aquest conte,es que el pare s'enporta l'arbre perquè d'ací uns dies era, se suposa, l'anivarsari de la mare i li l'anaven a regalar,però casualment,aquest arbre feia la funció de fer ombra a la planta.Després d'un temps el xiquet va veure que el seu escarabat es va escapar i el nen el va sequir, el va portar a un petit riu,el va travessar i va arribar a un camp de flors l'escarabat va desapareixer i següidament va veure a una papallona a la que va seguir fins arribar a un lloc que ell ja havia estat abans, i va veure a la planta, va pensar que havia d'ajudar-la perque s'estava morint.El xiquet va fer tot el possible perque la planta visquera,el xiquet es va dormir perque estava molt cansat, la planta va creixer i creixer fins a fer-se enorme.Els pares van anar a buscar al noi i van veure a la planta i al xiquet dormint en un pètal damunt es va despertar, ells van comprendre que la vida de les plantes és com la nostra i que s'ha de respetar.
Al final Jose Saramago, diu que com ell no sap expresar-se mitjançant les paraules senzilles per a contar històries infantils ho fa de manera visual.

Neus ha dit...

Aquesta història, ha sigut una esperiència, que m'ha fet pensar i reflexionar, què moltes persones, no es preocupen d'elecosistema i del medi.

El video de José Saramago, respresenta un xiquet que va en el seu pare a un xicotet descampat en el que hi ha una planta i un abre que li dona hombra.
El pare agafa l'arbre i el xiquet veu un xicotet insecte i l'agafa.
Al aplegar a s'ha casa l'insecte se li escapa, el xiquet segueix al insecte fins al mateix lloc on hi van llevar l'arbre. La flor estava mústia, perque no tenia el suport de l'arbre. El xiquet a poc a poc va portar gotetes i gotetes d'aigua fins a que la flor tornà a enderessar-se, la flor va créixer fins ser més alta que el xiquet.
Ell estaba tan cansat que es dormí al terra, la flor per donar-li gràcies, va desprendre un pètal per tapar-lo, van descobrir que les cosses mes xicotetes poden ser molt més grans.

Unknown ha dit...

El vídeo m' ha agradat molt perquè dóna a entendre que si canvies un arbre del seu ecosistema no creix igual.
Després el xiquet s'en va al camp i veu un girasol que estava pansit i gota a gota el rega i s'adona que creix, es fa molt alt. Com tenia molta son es gita a dormir i el girasol el tapa amb una fulla.

Unknown ha dit...

Hola sóc Esteban.
Hui hem vist un vídeo: un home arrancava una planta del seu lloc i el girasol es moria. Pero un xiquet guiat per un escarabat i veu el girasol que s'esrava morint. El xiquet va anar a per aigua, ell va salvar la planta, aquesta es va fer molt gran. Acò ho he fet per a celebrar el dia de l'arbre.

Iván ha dit...

Ami m'ha agradat molt perquè t'ensenya que si traus una planta d'un ecosistema alteres tot el que l'envolta i moltes especies poden morir,per aixo el xiquet va salvar el girasol.

Jordi ha dit...

Hui hem vist un video, de José Saramago, trata de un pare i un fill que van a un xicotet erm, en el que troben un arbre i una flor, el pare s'emporta l'arbre, i el fill s'emporta un xicotet insecte. La flor a poc a poc comença a pansir-se, ja que l'arbre li feia ombra.
El xiquet quan arriba a casa l'insecte se l'iescapa, i el guia fins a la flor per que la vegera. A poc a poc el xiquet li porta gotetes d'aigua per que la flor tornara a viure, comença ha creixer fins que es va fermés alta que el xiquet, ell es dormi, estava molt cansat, la flor per agradir-liu va desprendre un pètal per tapar-lo.

Celia Manzanares ha dit...

Hola a tots.
M´agradat molt el video, a mi m´ansenya que hem de ajudar-nos entre nosaltres, això significa que el xiquet ajuda a la planta i la planta al xiquet.
Abanda he conegut a una persona que no s´havia ni que existiaque és el gran Saramago.
Gracies Joana.

Celia Manzanares ha dit...

Hola soc Fani.
Ami m'ha paregut que ha sigut com la ralitat i per a ser un home de escriure per a majors, li ha eixit molt bé.Son dibuixos educatius, axi esta la meua opinio personal i un poema:

Per a ser un home que
no sap escriure
per a xiquets
aquest relat és
exel.lent.

Helena Bonals ha dit...

Joana: no el puc veure, se'm para cada deu segons. Què he de fer?

ALFREDO ha dit...

El conte es molt bonic i m´ensenya que he de tractar bé la naturalessa.
M´agradat molt quan la flor tapa al xiquet amb un pètal i també quan la flor es fa gran.
Adeu a tots.