dilluns, 14 de febrer de 2011

Roda poètica sobre la natura



Comencem una roda poètica sobre la natura, a partir del poema de José Miguel i d'aquestos dos de Francesc Puigcarbó, amic i escriptor de poemes, haikus, contes, relats, novel·les, aforismes i cròniques d'actualitat, a més de gran fotógraf, pintor i dibuixant!!!


Les ombres del matí
reposen a l'herba humida
que la rosada ha congelat.
El bosc resta en silenci
mentre el sol comença a escalfar
la gespa tremolosa.
M'aturo a observar com a poc a poc
es va aixecant el dia.
De la meva boca surt l'alé
de fum blanc que no contamina,
m'estremeixo de fred mentre
l'aire net m'entra als pulmons
poc acostumats a ell.
Tot resta quiet al torrent
a primera hora del matí.
Lluny, el primer ocell canta.
***
La llum incideix primer
en els arbres del bosc,
després ho fa sobre les fulles
que transparenten astorades
una rere l'altra. Un ocell refila
i després un altre i un altre. 
A poc a poc el sol penetra
en el bosc encara en calma.
***
Vinga, Neus, que un dels ocellets del poema m'ha contat que ja en tens preparat un i a més abans de llegir aquestes dues meravelles!!!

5 comentaris:

Neus ha dit...

M'encanta la idea de la roda poética. El poema de Francesc Puigcarbó fa sentir la Natura com si anarem passejant pel bosc amb la frescor de l'aire i els sorolls de començar el dia.

El poema de Estela està molt xul·lo, hi ha que ajudar tots.

L'ocellet t'ha dit bé, hehe, ja fa uns dies que he fet un conte rimat i hui ja l'he posat a "Nadie en los yermos". L'havia posat ací també però queda massa llarg. Així que vos convide a pasar. B7s!! :D

Estela ha dit...

El poema de Fancesc Puigcarbó està xulo perquè tracta sobres persones y sobre la natura.
Ací vos deixe el meu:

A la natura
no hi ha cap contractura,
tots cuidem la nostra caseta
per a que estiga ben neteta

Esther ha dit...

Hola,m'encanta la ronda dels 2 poemes,jo el que vaig a fer,és un poema del tema i quan el tinga el pose ací,a i Neus ara vaig a veure el teu poema, i també el teu Estela.

Jose Miguel ha dit...

vos deixe el meu poema:


Per a la natura respectar
pesticides eliminar
i despres l'atmofera deixar respirar
perque si no un dia el sol no apareixerá i la lluna mes craters tindra,per als animals lo pijor son les nuclears,les podriem eliminar i les eoliques apoyar.

Nuria De Vuyst ha dit...

Hola a tots! Aquest poema és molt xulo.
Acabe d'inventar un poema, ara intentarè possar-ho en el poema de Jose Miguel.
Jose Miguel, el poema que has deixat en el comentari m'agrada molt.
Crec que a Joana li agradrà i el penjarà, bona sort!
B7s!