dijous, 31 de març del 2011

El Mestre Rodrigo (Neus M. )




Joaquín Rodrigo va nàixer el 22 de Novembre de 1901.
Als tres anys, quan va començar a veure el món, una epidèmia de diftèria li va fer perdre la vista, Joaquín Rodrigo tenia molta força de voluntat, la seua vida es la història de una vocació i un sol destí. Va nàixer el dia de S. Cecília, la patrona de la música. Li encantava la música, als quatre anys s’escapava de casa per veure assajar la banda del Sagunt, el seu poble.
La família es traslladà a Valencia en 1906, allí anava al col·legi de cecs, on estudià piano.
El seu pare, no volia que fora músic però així i tot ho va aconseguir. La seua situació econòmica va permetre estudiar a París. Al llarg del temps, es va enamorar de Victoria, una jove pianista  i en 1943 es casà.
Va guanyar el premi del “ Oráculo” en Belles Arts.
Adorava el Mediterrani i l’enyorava. Anomenà “Envidia a Sol” la seua casa de Madrid.
En una època de penúria econòmica, no tenia prou diners per  a mantindre a la seua família, per això Victoria va tornar a França.
Gràcies al suport de Miguel de Falla va aconseguir una beca i van anar a París en 1935.
A Juny del 1936 estallà la Guerra Civil Espanyola i a finals del 38 Victoria estava embarassada, però dissortadament als 7 mesos abortà. Joaquim estava molt trist, no parava de tocar el piano.
La Guerra Civil Espanyola acabà i tornaren a Madrid, allí trobà un bon treball. Victoria estava embarassada altra vegada, no els podia anar millor. Canvia la trajectòria de la seua carrera “El concert d’Aranjuez” va ser el concert més escoltat del nostre planeta, va aplegar als cinc continents. La seua partitura arribà fins a la Lluna.
En honor al seu nom, s’anomenà el Conservatori de València.
Va rebre molts reconeixements, homenatges, premis i va ser anomenat Doctor Honoris causa per moltes Universitats.
Va morir el 6 de Juliol de 1999.

11 comentaris:

Estela ha dit...

El escrit està ben redactat , jo també vaig fer un escrit sobre Joaquim Rodrigo .
A mi em pareix que la seua vida té coses interessant i boniques però per una altra part té coses mes tristes i dolentes .

Adrián ha dit...

Esta molt be el escrit i el video m'agradat molt ja se sap que eres una bona escriptora.


Enorabona Neus¡¡

Juanjo ha dit...

Neus està molt bonica la teua entrada per això et felicite, perquè com sempre fas un gran treball.Un salut i gràcies per el teu comentari.

juan jose briz ha dit...

Hola m'ha gradat l' escrit . a mi me pareix que té moltes coses importants però tambe estan les coses tristes.

Alexandre Blau ha dit...

Neus et felisite per la entrada que as fet tan xula, m'agradat molt i el video tambe esta mol bonic.

Esther ha dit...

que bona dredacció neus!!! et felicite
escolta el maestro rodrigo va ser un compositor molt bó

Jose Miguel ha dit...

Neus m'agradat molt la teua entra i dirte que eres una gran escriptora.

Fani ha dit...

La veritat Neus, tens raó: Joaquin Rodrigo va ser un gran mestre de la música i tot i que es va quedar cec va seguir amb la seua afició favorita i va contagiar a la seua filla d'entusiasme, jo crec que l'admira molt i per això li ha creat una pàgina web per a donar a conèixer la seua obra.

Cèlia ha dit...

Et felicite Neus pel resum tan precios que has fet.
Està molt bonic jo encara m'enrecorde de l'història que vam veure amb la nostra tutora Joana.
Jo crec que és impressionant que una persona puga perdre la vista als 3 anys i que damunt haja sigut uns dels millors compositors del món.
M'agradaria fer un resum tan ben fet com el teu.
Lo bo de la seua vida és que es va casar i va tindre una filla anomenada Cecilia Rogrigo i que es va morir molt vell.
Et felicite eu has fer molt bé enhorabona.

Adeu B7s per a tots.

Ximo ha dit...

Neus has fet el escrit molt bÉ, l´entrada està molt bonica.Va ser un gran compositor
que estarà sempre amb nosaltres
ENORABONA!!!

Núria ha dit...

Que redacciò més bonica!
Que sort que la has feta en valencià!
Jo també he fet un resum, però el problema és que el vaig fer en castellà. Quin despiste!
A mi m'agrada molt la música del mestre Rodrigo, el que més crec que m'agrada eś el concert d'Aranjuez.
La setmana pasada me'n vaig anar a Madrid, en realitat això em pensava, però vam estar en Pinto. Havia de preguntar a la filla de Rodrigo si podiem anar a veure la seua casa la meua germaneta i els meus pares, però no ho vaig fer.
Al tornar a casa, vam pasar per Aranjuez i vam anar al palau. Adeu!