dimecres, 25 de maig de 2011

Inventat apariats (Neus)


L'ERIÇÓ

Sóc un coixí amb cent agulles.
Coixí, coixinet,
no em punxaràs el peuet.

Sóc un negre ben vestit,
elegant i presumit,
clave les punxaes al dit.

Si encara no m'endevines,
sóc un senyor amb cent espines,
polit i redó 
i em dic eriçó.

                                     
Olga Xirinacs

Emparellant paraules que rimen hem intentat fer un poema de quatre apartiats.

Ací vos deixe el meu:



El calamar

Es un animal ben senzill,
mai no busca el perill.

Amb la seua tinta
per defendre 's  ens pinta.

Siga o no siga negre,
 ell seguix tan alegre.

Al fons del mar 
viu el calamar.

Neus Sangüesa

10 comentaris:

Alexandre Blau ha dit...

Es un treball sencill
encara que te perill ,

es treballa a la mar
agfant al calamar.

Sempre esta lluent i negre
es un clamar alegre.

Si et solta la tinta,
tota la cara et pinta.


Alexandre Blau

Nuria De Vuyst ha dit...

Ací teniu el meu poema, se que és curtet, no se me ocurria res més:


L'ELEFANT

El meu elefant és gran
i de color gris clar.

No sé quant pesarà
però basatant serà.

Espere que vos agrade.Adeu!

Neus ha dit...

Molt bonics els poemes, m'agraden molt.
Alexandre m'agrada com has pensat els ultims versos i Nuria, per més curtet no té menys valor mentre digues el que vols dir. Com a eixemple tenim els haikus. B7s!! :D

Estela ha dit...

Ací vos dise el meu poema del calamar, espere que vos agrade :

Encara que paresga senzill
te un poc de perill.

Viu a la mar
i es el calamar

Esta alegre
per el seu color negree

En la seua tinta
dibuixos pinta

jordi ha dit...

EL CALAMAR

El calamar
sense perill
va per el mar
nadan senzill,
y molt alegre
tira tinta
decorant de negre
el lloc que pinta.

no dejes de pensar ha dit...

per si nno heu sabieu sóc Esther.
Vaig a fer el poema del calamar:

Jo conec un mar,
que hi viu un calamar.

Encara que siga negre
ell, es molt alegre.

Sembla que es senzill
per...te molt perill!!!

Fani ha dit...

El meu gat es gira
i amablrment em mira

amb les seues garres vol passetjar pero no pot perquè sols pot patinar

el meu gat no vol eixir a caminar
perquè te ganes de menjar


amb el seu cos ple de pels
es clava per qualsevol indret en un tres i no res


amb els seus ulls grocs
com el sol et veu per tots el llocs

Celia ha dit...

Hola, sóc Celia m´han agradat molt els poemes estan molt xulos el que més m'ha agradat ha sigut l'erizó.
Allí va un poema per a vosaltres:

LA TORTUGA:

Passeja lentament pel prat
per allí es va creuar amb un gat
va un poquet lenteta
però no està quieta.
M'agrada molt la seua closca
i també com juga amb una mosca
té uns ullets xicotets
i li cauen bé els gatets.

Adeu a tots espere que vos haja agradat tant com a mi, adeu, B7s.

Coral ha dit...

hola neus soc coral i` magadat molt els teus poemes i tanbe son molts orichinals moltes felicitacions un poema pera neus Vam anar a passejari
i mos van creuar a un gatet un gatet xicotet de color vert
i es molt gracioset
tan gacioset
com un gatet xicotet

cristina ha dit...

Hola Neus es molt bonic.
I com estem casi en estiu espere que en fages mes.

B7S! ADEW A TOTSS