Tot va començar una vesprada d’ hivern, jo vaig eixir a passejar pel bosc, anava caminant, caminant, fins al centre i passades les hores vaig arribar-hi.
Allí vaig trobar un enorme forat recobert de neu en pols, al mig un immens arbre de Nadal amb una decoració molt lluminosa, podia veure les fades preparant la neu, uns donyets empaquetaven regals, uns nanets cultivaven camps i camps de llepolies i piruletes; em vaig quedar bocabadada, era Nadal! El poble estava fet de dolços: les parets eren de torró, les portes de caramel, el sostre de carbó dolç; era un món de llepolies!. Vaig sentir un soroll, que venia darrere meua, em vaig girar per veure què passava. Allí, molt a prop hi havia un home gegant, vestit de roig i blanc;es quedà mirant-me i em digué:
-Tu que fas ací? A aquest lloc no tots poden entrar.
La veritat és què tenia raó, jo no hi havia arribat així com així. Mentre llegia un xicotet llibre, que hi vaig trobar a la biblioteca, a un raconet de la secció de llibres de fantasia havia llegit S.C que eren les mateixes inicials que duia aquest home gegant al cinturó. Per la nit no sabia què pensar per intentar oblidar-ho. Creia que era un somni i que podia despertar.
Al dia següent quan vaig anar a l’escola estava patidifusa . En aquell moment veia els companys com nanets i a la mestra com a una enorme fada que hi havia vist al bosc.
Quan acabà l’escola per la vesprada no vaig tornar a casa, vaig anar directament al bosc. Al cap d’una estona, quan vaig arribar-hi. Ja no estava la neu! Estava tot ple de flors, pardalets... els animals havien canviat les bufandes per jerseis de màniga curta!
Cada vegada que llegia aquell llibre, en acabar el capítol apareixien diferents estacions de l’any.
Quan em vaig arrimar per veure de mes a prop, els donyets, estaven conreant flors, les fades preparaven la pluja, uns conillets passejaven amb cistelles plenes d'ous de Pasqua i unes minifadetes preparaven els raigs de sol.
Cada volta em picava mes la curiositat. Quan arribà la nit, vaig agafar el llibre i el vaig llegir fins al capítol tres: l’estiu.
Al dia següent em vaig alçar en pijama, vaig anar “cames ajudeu-me” cap al bosc per voreu si influia el llibre en les meues percepcions reals, i sí, el llibre ho feia tot. Al fons del bosc hi havia aigua, herbes, flors, animalets xapotejant en l’aigua.
Quan vaig intentar entrar per mullar-me en l’aigua, ja estava a punt de llançarme quan els animals s'enriolaren i començaren a perseguir-me. Em vaig traure ràpidament el llibre de la motxilla i vaig començar a llegir de cop, de sobte tot canvià i passarem a una nova estàció.
Com ja estàvem a la tardor, al capítol quatre li mancaven lletres, no hi havia informació. Supose que seria per que al llibre hi havia passat com als arbres que havien quedat desfullats!!!
Vaig pensar que al món també hi ha moltes carències, dies d'arbres sense fulles o llobres sense lletres. Em vaig acomiadar dels animals i vaig comprendre que el Nadal no és sols llepolies i regals, és l’amistat, l’amor i el companyerisme.
En arribar a casa la mare havia comprat regals i llepolies, per al meu germà, amics, familiars i per a mi. Jo vaig donar gracies per eixos regals però vaig comentar amb ma mare que no volia tants regals ni tantes llepolies. Vam repartir la mitat dels regals al xiquets més necessitats, eixe Nadal em vaig sentir molt bé. Els xiquets que molts Nadals havien estat sense cap joguet, quan altres xiquets, sols juguen en ells el primer dia i després els abandonen, havien pogut jugar i jugar per molt de temps!!!
