La ventafocs ja no creu en princeps blaus. (Esther)

La Nunila Lopez Salamero va pensar una manera diferent de ser  “la ventafocs” i així ho va escriure.

Encantada amb el conte i amb la Nunila, la Miriam Cameros Sierra, li va fer  les il·lustracions.

Aquest llibre està escrit en honor a les dones, dones a les quals no els cal un princep per a ser elles mateixes. Han desmuntat el conte tradicional de “la ventafocs” i l’han tornat a muntar amb un significat o ensenyament diferent.

Una dona ha d'aprendre a pensar i sentir per ella, trobar la seva vàlua i lluitar pels seus somnis.

Ens ensenya a descobrir la fada que tenim a dins i malgrat que siga tosca i grassoneta, sempre surt quan ho necessitem.

Ens ensenya a valorar el nostre afany i tot el que hem de posar de la nostra part, hem de ser sobretot persones.

Fora sabates, res de princeps blaus, no mès “cervellets de canari”. Quin rotllo!!!

Volem ser lliures, podem ser lliures, podem cantar, ballar, sentir, pensar, amar… o no.

Tot això i mès és aquesta ventafocs.

I ací un regalet, tot i que està en castellà ( Joana):

http://www.mujeresenred.net/IMG/pdf/lacenicientaquenoqueriacomerperdices.pdf

Fantasia 2000, L'ocell de foc (Juan José Del Campo)

  

És un obra feta per un dels  10 millors compositors de tots els temps, Stravinsky.

Crec que és tan bon ballet com obra clàssica, va acompanyada dels dibuixos més increïbles de Disney. La història que pertany a la pel·lícula Fantasia 2000, tracta d'un cèrvol, el rei del bosc, que després del fred hivern, crida la Primavera que porta la felicitat a tot el bosc.

Però en aqueixa felicitat també hi ha una gran desgràcia. Un vulcà, a prop del bosc, arrossega la zona. A la Primavera li tallen les ales, però el cèrvol no es dóna per satisfet en deixar-ho així; fa que torne a renàixer la vida, plena de arbres amb noves fulles verdes i cries passejant pertot arreu del bosc.

 A la fi, després de molta lluita, l'alegria hi torna a la tranquil·la muntanya de l'ocell de foc.