dimecres, 5 d’octubre del 2011

La selva en vers

Atenció, estem a punt d'aterrar a una supermegabibliogalàxia al·lucinant, habitada per unes dolces criatures, que tenen un aspecte molt simpàtic. Totes comparteixen una dèria semblant a la meua: la poemania. No hi ha cap habitant que no tinga les estances plenes de papers i poemes, escampats per tot arreu.
Allí ha deixat Maria Dolors Pellicer La selva en vers, un poemari ordenat alfabéticament sobre diferents animalets. A la cybersala on anirem, podreu rescatar diferents poemes d'altres autors coneguts, que dediquen els seus versos a unes bestioles de companyia. Espere que les trobeu sense fer un gran esforç i les aneu ordenant a les prestatgeries.
Ja em direu quin poema és el que més us ha agradat, quins heu rescatat i fins i tot, si poseu en marxa la creativitat, m'en podeu descobrir algun propi. Penseu que aquestos animalets no són normals, és clar, viuen a Cyberland.
Jo en conec un que...
L'elefant (Joana)

Conec un elefant
amb vestit de ballarina
i potetes de gallina.

Ben polit i elegant
a l'auditori hi arriba
i solfeig estudia.

Sempre el ritme va marcant
i amb la trompa fent de guia
mai no desatina.

Compte que vindrà volant
a Cyberland algun dia.
Quina grata companyia!

Neus coneix una marieta que...
.
Na Berta la marieta
em visita de tant en tant,
passeja la floreta
i després se'n va volant.

M'agrada el seu vestit,
tan roget i tant bonic.
En voldría un igual
per anar tan actual.

Ximo coneix un gall que canta les nits de ball


És dissabte i comencen les festes
 amb carrosses i caretes,
esteu convidats al ball
fins que torne a cantar el gall

Per la nit després del sopar,
amb les disfresses a ballar,
i si tenim sort podrem guanyar,
amb la disfressa que hem fet enguany

Les festes són nits d´alegria,
tots ballant en harmonia.
Núria té una gateta que...

Jo tinc una gateta
que quan veu una amigueta
del pati se'n va.

Mai quieta està
per això s'anomena Quieteta.
Quieteta, la meua gateta.

Ivan i l'elefant de la xocolata

Un elefant se'n va a una escaparata
 la trenca i es fa un fart de xocolata.
Pobre elefant! quina afartada !
Li senta tan mal com una patada!


Juan José té un cavall que no és molt normal 

Dins del món anormal
anem a parlar del cavall
que amb la seua cua enamora
i  qui està ací admira tothora.

Animal fort i veloç
que trotant realça la seua frescura
alegre, àgil i hermós
amb eixa bellesa fresca i pura

Veure-lo córrer es un plaer,
parat és fenomenal
depenent dels seus colors
el seu pelatge sempre és impressionant.


Alfredo i el seu elefant 

 Un elefant de cul blanc
mata mosques amb la pota.
Passà una avespa gegant
  i li posà el nas com una pilota.

Esther i les veus dels animalets
Bé, bé, bé, bela l'ovella,
tot el soroll és per a ella;
mèu, mèu, maula el gat;
sembla molt despistat;
rauc,rauc, rauca la granota,
sempre juga amb la pilota.
Tots són diferents
i canten molt contents.




47 comentaris:

nunca dejes de pensar ha dit...

jo vaig a posar un poema de Joana Bel
Els grills
No són les estrelles
les cantants,
són els grills que han començat
a fer fressa, primer fluix, fluixet
com les passes dels nans
abans de aixoplugar-se
a comprendre la música
que ara s´enfila
com una teranyina
de remoreta fins les estrelles.
A la nit, el bosc belluga.

Joana ha dit...

Nuria, recorda que estic desmemoriada. De qui és el poema que has copiat?

nunca dejes de pensar ha dit...

Quan vaig llegir el llibre que em va pasar neus de laselva en vers he trobat un poenm molt xulo es titula COLOM i ho va escriure
Maria Dolors Pellicer:
Un colom va perdre el rumb
ara fa una pila d´anys,
i al destí on l´esperaven
encara estan esperant.

El colom,que va fent voltes,
està tant atribolat
que no sap ni com li diuen...

I és el colom de la pau!

JOANA ha dit...

Ja l'has acabat? T'ha durat menys que una rosada!!!

Sembleu tres cybermenjaversos!!!

Espere que continueu el curs així.

De Núria a Neus
de Neus a Esther
d'Esther al colom,
del colom a la pau.

Que vole, que vole
i a tous ens la porte!!!

nunca dejes de pensar ha dit...

També tinc un altre poema que us agradarà es del conte de la selva
en verses es titula jaguard y es molt dibertit:
JAGUAR

Fiiiiiiiiiiuuu...
Craix!!!
-Això què ha estat?
-Un jaguar que no ha frenat.

Nuria De Vuyst ha dit...

Joana el poema de la zebra es de Maria Dolorç Pellicer.

Jordi ha dit...

El gall

Si jo oblidés ma cantera
en arribant el matí,
qui sap si el sol tornaria
cap més matinada a eixir?



Josep Carne

Jordi ha dit...

Joana no se on té que anar el gall, però ara t'envie el canari per a que et cante un poquet.
"El canari"
En la gàbia passa el dia
fent com si fos molt feliç,
perquè si el deixessem lliure
sap que podria morir
en no-res per no conèixer
com es viu fora d'allí,
ja que nasqué en captiveri
i sols sap viure captiu.

Marc Granell

Neus ha dit...

Hola, jo ja he acabat de llegir el llibre, aqui va la poesía de María Dolors Pellicer que més m'agradat.

El Gat

Més que veure'm m'endevina
se m'acosta així que em sent,
m'acarona, cosa fina,
quan em passa a frec de pell.

El meu gat no necessita
ni les botes ni el capell
per a fer-me sentir rica
perque el meu tresor es ell.

Si el dolor em té abatuda
si la pena em consumeix
el seu ronc es una ajuda
és un balsam que em guareix.

Neus ha dit...

Aquesta és de collita propia, espere que vos agrade:

Na Berta la marieta
en visita de tant en tant
passeja la floreta
i després se'n va volant.

M'agrada el seu vestit
tan roget i tant bonic
en voldría un igual
per anar tan actual.

Neus Mª

JOANA ha dit...

Molt bé, Neus, la passe al post i n'espere més de la resta de companys. Vinga, Ànims!!!

Unknown ha dit...

La balena

Com una muntanya negra
anant d´ací cap allà
es passeja la balena
per tot l´immens oceà.

Obri a vegades l´aixeta
que té al capdamunt de dalt
i es dutxa la molt coqueta
fent vore que és un volcà.

Quan veu que vénen per ella
i que la volen caçar
s´enfonsa com si tinguera
un coet al cul clavat.

Si té sort i escapa il.lesa
de l´ensurt i de l´atac,
torna a dalt i fa la sesta
bressolada per la mar.

Marc Granell

Ximo Martorell ha dit...

Hola soc Ximo estic molt content de poder escriure en este blok he llegit els vostres comentaris y poemes m'agraden molt,tinc moltes ganes de que vinga el nostre amic escritor Fransesc Eiximenis es tot un privilegi,vaig a possar un poema propi espere que vos agrade.



LES FESTES

Es dissabte i començen les festes
amb carrosses i caretes
estigueu convidats al ball
fins que torne a cantar el gall

Per la nit despres del sopar
amb les disfresses a ballar
y si tinguen sort podrem guanyar
amb el disfraç que emb fet en l´any

Les festes son nits d´alegria
tots ballant en armonia.

Ximo Martorell ha dit...

Soc Ximo he tingut una errada en el text al escriure la y quan es en valencia i.

Nuria De Vuyst ha dit...

Hola Ximo, he llegit el poema que has escrit. Enhorabona per el premi del dissabte, crec que vos el mereixieu, perque el vostre disfraç era molt divertit i bonic.
Jo també escric errades, pero el que és important es el que escrius i que ho intentem. Pero Joana ens correjirà. Bona nit.

JOANA ha dit...

Ximo, molt bonic el poema!!!

Si en fas un d'animalets te'l posare amb els altres dos.

Quina idea més genial has tingut! No ho havia pensat! Si ve disfressat haurà de buscar roba i perruques molt especials per a semblar un frare d'una època molt llunyana que va viure fa molts molts anys.

Igual fa molta calor i Jesús Huguet, l'autor del còmic de Francesc Eiximenis, s'ho pensa dues vegades abans de disfressar-se.

Ja veig que finalment has pogut entrar!

Neus ha dit...

Hola Ximo!!, ets un crack, estas fet un poeta. Com ja t'havia dit a classe ¡ENHORABONA!, continueu així,
el vostre disfraç va ser molt original. Per les errades no passa rés, a poc a poc.

Núria de segur que Joana ens donarà una maneta en les errades, però jo crec què el truc per no fer-ne tantes, es llegir i fixar-se, "és un truc que una volta ens va donar una mestra" ja sabeu quina?
Bona nit i què "no vos piquen les xinxes" heheh.
B7s!! adeu. :-)

nunca dejes de pensar ha dit...

mare meva Ximo!!!!!! i pensar que tu has fet aquest poema amb tanta rima i tanta armonia tens la carrera asegurada i jo se de que


D´ESCRITOR DE POESIES DE SEGUR QUE SERAN MOLT BONIQUES...!!!

Nuria De Vuyst ha dit...

Joana, este el meu poema que me inventat:


EL GAT

Jo tinc una gateta
que quan veu una amigueta
del pati s'en va.

Mai quieta està
per això s'anomena Quieteta.
Quieteta, la meua gateta.


Espere que t'ha agrade i als meus conpanys també.

JOANA ha dit...

Molt bonic, Nuria. Si l'anomenarem Mogudeta, igual la tindriem quieteta.

Fins el proper dilluns, bones festes!!!

Ximo Martorell ha dit...

Nuria molt bonic el teu poema ,avore
si m´escrius un poema en el meu blog
Un fort abraç del teu amic:
ximo martorell

Ximo Martorell ha dit...

Esther gracies pel comentari.Aquesta activitat es molt bonica i espere que
siguem aixi.
Un fort abraç del teu amic:
ximo martorell

Nuria De Vuyst ha dit...

Hola Ximo, estic molt contenta de que t'ha aja agradat el meu poema.
He fet un acròstic per a tú:

Xamba el dissabte han tingut,
I el primer premi van guanyar.
Més xul·lo el disfraç no pot ser.
Oh, quina bona sort teniu!

Espere que t'ha aja agradat i m'he responges.

Unknown ha dit...

estic esperant el meu torn per llegirme el llibe

JOANA ha dit...

Molt bé, Alexandre però mentre esperes pots inventar un poeme o posar el que vas descobrir a classe. També pots anar a jugar als detectius abans de la lectura.

BENVINGUT!!!

nunca dejes de pensar ha dit...

si Joana tens raó pero jo penso i penso pero no em surt la inspiracó aixó es molt difícil combidaré a Ximo perque em fasi un poema... he Ximo!!!

Iván ha dit...

Hola,no he llegit encara el llibre,pero asi va un poemeta inventat:

"Un elefant sen va a una escaparata la trenca i es farta de xocolata,
pobre elefant quin atracò
va caure mal per tragò"

nunca dejes de pensar ha dit...

que xulo Ivan es molt bonic bueno si jo agues sigut l´elefant de tanta xocolata que em mengi em tornaria boja!!!!!
per qué no puc menjar jo tanta xocolata.

JOANA ha dit...

Ivan, et recomane que utilitzes el Trobat on line que us he posat ací. Hi ha algunes paraules que tot i que les emprem quan parlem, no les podem escriure. T'he refet el teu poema intentant mantenir la rima que tu havies fet. Espere que t'agrade.
Està molt bé que ho intentes. Vinga que encara et queda un altre post!!!

Nuria De Vuyst ha dit...

Hola Ivan, he llegit el teu poema i esta molt xul·lo. Bé ara a vore quan et tocara el llibre.

estela ha dit...

Fa uns dies que me llegit el llibre i el que mes m´a agradat es aqueste:

Borregut
beee,borreguet
que la mare no té llet

Si nos vols morir de gana
has d´eixir de rodalet
i buscar-te la pastura ,
que ja no ets tan criatura
i pots pasturar solet

Ves borreguet
que la mare no té llet

nunca dejes de pensar ha dit...

estela està muy bien lo que has escrit!!!

Unknown ha dit...

EL CAVALL
Dins del món anomal
anem a parlar del cavall
que amb la seua cua enamora
i al que estacia admirant a tot hora.

Animal fort i veloç
que trotant realça la seua frescura
alegre, ágil i hermós
amb eixa bellea fresca i pura

Vore-lo córrer es un plaer
parat es fenomenal
depengent dels seus colors
el seu pelatge sempre es impresionant.

Iván ha dit...

Joana, m'agradat molt com sa quedat el poema, intentare fero millor.
ja pensarè altres poemes,pero no de tragons,je,je,je.
Gracies amiguetes!

Unknown ha dit...

LA PERDIU
Mon pare tenia una perdiu

Quan mon pare monta la barraca
la perdiu mascle canta
canta i fa la gallina quan veiem
que un altra perdiu s´arrima.

Quan el mascle le canyamonea
mon pare me diu
miral·la on esta ,
damunt de la pedra.

nunca dejes de pensar ha dit...

ATENCIO!!!!!
Joana a que no saps que...
´ja m´vhe inventat un poema!!! perfí! es aquest:

EL GALL

Jo tinc un gall
que es diu Maragall
i cada dia es menja un all.

Quan juga al mar amb la pilota
mai l´agafa perque flota.

Deunió amb el mau gall
que s´en diu Maragall.

L´autora es Esther Rodriguez Gil

Nuria De Vuyst ha dit...

De res Ivan. Ah! Esther, el poema que t'has inventat esta molt xul·lo.

nunca dejes de pensar ha dit...

moltes gracies nuria

ALFREDO ha dit...

HOLA!!!! Soc Alfredo per fi tinc el meu correu i vinc a escriure la poesia que mes m´agradat del llibre “La selva en vers”. Hi han molts xulos però el que mes m´agrada es el seguent:

JAGUAR

Fiiiiiiuuuu…
Craix!
Aixó, què ha estat?
Un jaguar que no ha frenat.

Fins i tot vaig a escriure uno propi per a vore si vos agrada:

ELEFANT

Un elefante de cul blanc
Mata mosques amb la pota
Passà una avespa gegant
I li ficà el nas com una pelota.

Amics espere que vos agrade i pronte tornaré a escriure.
ALFREDO.

Anònim ha dit...

hola a tots

nunca dejes de pensar ha dit...

joana em pots ir un tema per inspirar-me a fer un nou i esclusiu poema perfa esque no m´inspira res ara maieix!!!!!!
b7s
adeu

JOANA ha dit...

Pensa amb els sons dels animals, el gat maula, l'ovella bela, la granota rauca.
Comença amb bébé, bela....

nunca dejes de pensar ha dit...

Bé, bé, bé, bela l'ovella,
tot el soroll és per a ella;
mèu, mèu, maula el gat;
sembla molt despistat;
rauc,rauc, rauca la granota,
sempre juga amb la pilota.
Tots són diferents
i canten molt contents.

Ximo Martorell ha dit...

LA Impala
Quan l´impala arriba a casa
encara ha de treballar:
ara planxa,
ara renta,
ara cus,
ara fa un pastís de nata,
ara guisa un bon cuscús.

Ara espolsa,
ara agrana,
ara posa el llavaplats,
ara pensa,
ara no pensa
ara
fe per no pensar.

Si el cos li demana
marxa
ix a córrer o a comprar.

Descansar,per una impala,
és un rotllo matusser,
sempre va com una moto,
mai no pot estar-se quiet.


Aquest poema m´ha recordat a ma mare,quan fa les tarees de casa
la faltat posar(mai no pot estar-se
quiet i s´en va amb les amigues al cafenet).

Nuria De Vuyst ha dit...

Hola!
Com no sabia que fer m'he dedicat a fer este poema:


EL CARAMEL

Ahir vaig anar a la tenda,
on vaig conèixer a Lenda.
Amb ella vaig parlar
i ella es posà a ballar.
Vaig entrar
amb ganes de saltar.

Em vaig comprar un caramel,
que feia gust a mel.
Se me'n va escapar
i em vaig posar a plorar.

Oh! Pobret el caramel
amb gust de mel.

Espere que os agrade. ADEU, B7s!

Nuria De Vuyst ha dit...

Hola, ací teniu un poema de la meua germana:

ELS CAMELLS
M'agraden els camells,
per a caminar amb ells.
sempre porten aigua,
mentres moven la cua.

Bé, ací teniu uns altres dos que he fet jo:

ELS AMICS

Els meus amics,
els nous i els antics.
Tots són tan especials,
que són com uns regals.

EL GIRASOL
Quan ix el sol,
floreix un girasol.

I quan be la lluna
el bebe se'n va la lluna.

M'agrada el dia,
per a fer una poesia.

Bé, em vaig a dormir! Adeu! B7s!

Anònim ha dit...

hola soc vanessa asi teniu un poema:
TOUS
ATous m´agrada estar
a Tous m´agrada anar
vaig al colegi Santa Barbara
per a estudiar i jugar.

A Tous m´agradaria viure
pero,per a comprar una casa
molts diners hauria de tindre.













A Tous m´agradaria viure