dimarts, 9 de novembre de 2010

Núria, Neus, Esther i Ximo, cybereporters dels Premis de Narrativa Ciutat d'Alzira

Foto de Núria:  Pep Castellano presentant el seu llibre
Foto de Núria:  Pep en un moment de l'animació.

 Núria cybereporta la gran notícia.

El dia 5 de novembre de 2010, el tercer cicle de primària del col·legi Santa Bárbara de Tous vam fer una eixida al Museu Municipal d' Alzira, on es celebrava el "lliurament dels premis de narrativa infantil i juvenil de Bromera i Bancaixa". Al museu ens van trobar amb  els col·legis de Senyera i Pobla Llarga. 
Va obrir l'acte, el representant de cultura de l'ajuntament d' Alzira, que va explicar la raó per la qual estaven allí: donar a conèixer els guanyadors. 
La representant de Bancaixa ens va comunicar el premi de narrativa juvenil: Josep Millo, autor del llibre El verí de la cobra i natural d'Agullent. 
 El representant de Bromera va anunciar el premi de narrativa infantil: Vicent Enric Belda, escriptor de El secret de Merixell i veí de L'Alcudia. 
També participàrem en l'animació lectora de Bernat, un científic enamorat de l'autor castellonenc Pep Castellano. 
Pep es va disfressar de Bernat, el protagonista del seu llibre i va presentar els altres personatges
Inventàrem rodolins amb jocs de cartes i amb cançons que anaven acompanyades pel só de la guitarra. 
Li vam fer moltes preguntes, que va contestar agradablement, i aixó ens va permetre conèixer un poc més la persona que és Pep castellano i altres coses com  per exemple el motiu del nom de la protagonista, l'edat del seu primer escrit, etc. Ens va ensenyar uns trucs de màgia i ens va donar una gran sorpresa quan ens dedicà el llibre i es va fer fotos amb nosaltres. 
Per a finalitzar el matí vam anar a una exposició molt xul·la, anomenada  I després fou ... La Forma!. Tractava sobre l'origen i l'èxit de huit formes molt freqüents en la natura: l'esfera, l'ona, l'angle, l'hexàgon, el fractal, la paràbola l'hilix i l'espiral. Hi havia unes 200 peces reals darrere del món que il·lustra aquestes huit formes. 
Quan tornàvem a casa, a l'autobús tots xerràvem molt animats del que ens havia paregut l'eixida. 
Tothom pensa  que quan serà la pròxima vegada que tornarem a fer una eixida semblant a aquesta.
Tot ha sigut gràcies a la nostra tutora Joana. Gràcies Joana!
***
Neus amplia la notícia amb nova informació.
Va ser una de les presentacions més animades d'un llibre que mai havia vist. Vaig pendre nota de totes les respostes de Pep a la nostra entrevista. I també de les seues cançons. Em vaig quedar amb la història de la formiga i d'aquella cançoneta:
"Oh! Quina felicitat!
tindre una barqueta
a la vora de la mar".
Ens contà que li agrada molt jugar amb les paraules, que es va inspirar en el film de Viatge al futur, que començà a escriure quan ja tenia 34 anys, que en un any va escriure dos llibres, que tots tenen alguna dada autobiogràfica ... I jo em pregunte: Què farà amb la resta del temps? De segur que jugar amb la seua filla o ajudar a la seua dona Canto que no va poder vindre per estar malalteta. O...potser, passar-ho tan bé com ho passàrem tots nosaltres!
***
Esther a més ens conta que...

La història de la formigueta, que segons Pep s'inventà el seu amic Carles Pons, era molt divertida. Tractava d'un home que estava molt cansat i no podia dormir perquè cada vegada que ho intentava, escoltava una cançó molt a prop d'ell. Començava a buscar-la i de sobte parava la cançó. Tornava a agafar el son i novament la cançoneta.... I així moltes vegades fins que va descobrir que era una formigueta que cantava mentre remava en una barqueta, que no hi era a la mar, no, hi era a... l'orinal!!!
***
Ximo ens parla de "Les Formes"

L'exposició de la Fundació La Caixa presentava objectes espontanis, altres dissenyats per a l'home, els que formen part de les seues necessitats; la seua estructura, la mida, color, composició i funció.

Va ser molt interessant manipular tots els instruments que hi havia i veure la seua transformació.
El matí va ser molt intens. No vam tenir temps d'esmorzar, però va valer la pena. Joana ja ens havia dit que desdijunàrem bé. Tornàrem al col·legi a la 1:30 i els nostres pares ens esperaven impacients.

21 comentaris:

Nuria ha dit...

Hola, sóc Núria.
He llegit com a quedat el post i m'ha
deixat amb ganes de comentar.
No se si us heu donat copte de que Joana ha escrit que va començar a escriure als 30 anys i es que s'ha enganyat perque va començar als 34 anys. Pero no pasa res, tots fan una errada, no?
A mi em pareix que ha quedat molt xul·lo no?
Bé em tinc que anar, Adeu!

Neus ha dit...

Hola a tots !!.
Ai!! què tem pillat Joana!!.
Quanta informació, ho he tornat a viure!!
Esta molt xul·lo, espere tornar a repetir prompte!!
B7s!!.
Adeu.

Esther ha dit...

Hola, si si Jona s´ha equibocat pero no li doneu culpes que de tots els posts que ella ha escrit nomes una errada no està malament, pero pobre Joana també perque li estem digent masses vegades la errada!!!
jo vull dir que esta molt xul·la la barreja dels escrits molt ven pensat Joana!!!.
Adeu ;D

Joana ha dit...

Brrrrrrrr!!! no sé que faré amb tots vosaltres!!! Tinc uns supercybermegadetectius que no en deixen passar una!!! Crec que d'ara endavant aplicaré els vostres mètodes i aleshores a veure com se'n sortiu!!!
És broma, eh!!! En un tres i no res ho canvie!!! Als 34, no?

Esther ha dit...

si Jana als 34 anys va començar a escriure aquests llibres!!!!
no t´equiboques alre vegada

Esther ha dit...

perdoneu Joana

estela ha dit...

Estic d´acord amb tots vosaltres ,a la excursio tothom heu va pasar molt bé . A mi en va agradar molt cuant Pep Castellano es va disfressar de Bernat .
Ah¡¡ una altra cosa Joana has fet una altra errada respotses .
A mí m´agradaria fer una altra excursio d´aquestes al trimestre que bé .

Celia ha dit...

Joana no vull mencionarte la errada perque ja teu a dit molta gent però no passa res perque damut de que has escrit damunt es queixen. Però a lo que anem el
post està molt xulestà molt bonic.
I no aguerem pogut haber precenciar tot asò si no aguera sigut per tu.
Gracies Joana.

alexandre ha dit...

ami tambe em ba agrada mo la escursio. El que mes es cuan pep es va disfresar de bernat.
ADEU

ALFREDO ha dit...

Ximo,Nuria,Esther i Neus,m´ha agradat
la vostra redaccio del viatge a Alcira.Fins demà en l´escola.

ximo ha dit...

Gracies Alfredo pel comentari que ens has fet,tambe m´ha agradat molt les altres.Espere tornar a repetir aquesta esperiencia.Gracies Joana!!

Nuria ha dit...

Hola, jo estic de acord amb Ximo, gràcies Alfredo!
Ah! Joana, ja he vist que ho has escrit bé. Segur que ara ens miraras totes les redaccions amb una lupa per a guanyarnos a tots nosaltres.
Jo tinc moltes ganes de tornar a viure aquesta eixida a Alzira.
Bé adeu, B7s!

Juan José ha dit...

Hola sóc Juan Jose
espere que vos hatja
agradat molt per que
a mi si a Joana
esa errada la pot tindre
qualsevol

Juan José ha dit...

Hola sóc Juan José
No se vosaltres com ets
va pareixer la excursió
peró a mi em va agradar molt.
Joana no et preocupes per la errada
que has tingut en el text i aixó
le pot passar a qualsevol.Adeu

Jordi ha dit...

M'ha agradat molt l'acte que vam
presenciar i la manera d'explicarlo.M'agradaria repetir.

Jordi ha dit...

Sóc Juanjo.Em va agradar molt l'experiensia de coneixéixer un escriptor i seria agradable tornar a una altra animasio en el segon trimestre.

Hannah ha dit...

Nuria,Neus,Esther i Ximo m'ha agradat molt la vostra redaccio de l'excursio a Alcira.
La haveu ecrit tan real que es com si hi haguera estat ahi.
Estic contenta de que ho heu passat molt be.
Be tinc que anar a arreplegar a la meua germana,
ADEU!!

Nuria ha dit...

Benvinguda Hannah!
Jo també ho vaig tornar a viure i encara es així. Quan em pose a llegir-la es com si estiguera allí una altra vegada.
Llàstima que no vas vindre, de segur que ta habria agradat com a tots nosaltres.
Bé adeu, me'n vaig a posar un poema en " La selva en vers"
ADEU! B7s!

Nuria ha dit...

Benvinguda Hannah!
Jo també ho vaig tornar a viure i encara es així. Quan em pose a llegir-la es com si estiguera allí una altra vegada.
Llàstima que no vas vindre, de segur que ta habria agradat com a tots nosaltres.
Bé adeu, me'n vaig a posar un poema en " La selva en vers"
ADEU! B7s!

Nuria ha dit...

Perdoneu, no m'ha havia enterat i he enviat dues vegades el mateix comentari.Adeu!

estela ha dit...

A mi m`agrada més la fotografia que esta amb la perruca . Pareix "Bernat "