dilluns, 15 de novembre de 2010

Primer Sambori de la classe


 CADA HORA, UNA AVENTURA



Hola! sóc Laia, hui vénen un amics a jugar a "conillets amagar, que la llebre no té por..." Jugarem en ma casa a les cinc i mitja i aquesta vegada vaig a guanyar-los.
Ma mare ha comprat un rellotge de peu, d'aquells grandots que tenen una porta per a donar-li corda. Serà un bon amagatall, de segur que així no em trobaran.
Ja ha arribat Paula, la meua amiga preferida i Marc, el seu germà major.
Una estoneta més tard, vindran Raül i Josep, que son més menuts que jo, juguem a les tisoretes per veure qui paga primer. Li toca a Paula, que ha perdut. U, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, huit, nou, deu... diu ella. Jo estic amagada al rellotge, però quan vull eixir, la porta es bloqueja, no s'obri! De sobte una llum il·lumina tot el rellotge, la campana sona, "ton, ton ton, ton, ton, ton" Una porta s'obri. Què es?- pense jo. I entre cap endins. Oh! Què bonic! És un jardí preciós. Sembla que estic en un somni. Sis arbres grans i frondosos, una piscina amb forma de dofíí unes plantetes de color rosa que quan ix el Sol canten una cançó. Hi ha una porta que he de creuar, quan em decideixc es fa tot fosc i apareix un home que em diu...
"Per a creuar aquesta entrada, 
unes proves has de passar:
un pont màgic has de trobar
dues pomes blaves hauràs d´agafar
unes paraules màgiques hauràs de pronunciar
i a les set de món canviaràs.
Només tens trenta minuts.
No et quedes pensant i comença a buscar."

Paraules màgiques?, ja han passat trenta minuts?- dic jo. I de sobte, un pardalet passa i em deixa una carta que duu al bec. Quan l'agafe hi havia escrites unes paraules rares. Oh! Són les paraules màgiques que necessitava!

"La rama, de la cama, de l'arbre a coure,
al llit de nit i a la vall en cavall."

Ja ho tenia tot, les pomes en els arbres i les paraules màgiques. Sols em faltava buscar un pont on poder pronunciar-les.
Ah! Ja l'he trobat al costat d'un jardí. Em queda un minut per anar i pronunciar les paraules ràpidament.

"La rama de la cama, de l'arbre a coure,
al llit de nit i a la vall en cavall."

Uf! Quina hora és?. Les set! Una altra porta s'obri. Què serà? Oh! no! què trist! És la tardor, crec. No, no és la tardor, és el vent que ha fet una terrible malifeta amb les fulles i les flors. L'he de buscar i dir-li que no pot maltractar el jardí, que l'està deixant molt lleig.

Quan anava de camí per a buscar al vent, vaig veure una xiqueta de genolls dalt d'un banc. Vestia amb roba molt alegre i no parava de dir: "Laia torna, Laia torna, que cada guarda ha perdut el seu món!. Jo, preocupada, no entenia res de res. Eren les set i encara faltaven dues hores per a poder ajudar a cada guardià a tornar al seu món.
He de buscar una solució - vaig pensar. Alegria de viure era el nom de la xiqueta, així que li vaig dir que m'acompanyara a buscar la resta de guardians i ens vam adonar que a cadascun li deien igual que al seu món.

Així, al de les sis li deien Rellamp de por. Però estaven desordenats, no sabiem on buscar i on trobar els altres. Vaig pensar que igual el vent tenia alguna solució i me'n vaig anar a buscar-lo.

Sense saber com, vaig canviar de porta. La de les huit estava plena de dolços, seria per això de: "a les huit a la taula i al llit, al primer crit".
Vaig passar d'allí a la porta de les nou i, cosa estranya, em vaig trobar amb dues persones, un home vestit de dolços, un altre que anava tot ben vestit de vermell. Allà al fons del camí, hi havia un núvol gran, ple de vent per dins. Què bé! Era ell, el vent que havia estat buscant al llarg de tant i tant de temps! Si tot anava bé tindria la solució. I així va ser, ell em va explicar que sols hi havia quatre portes i cada hora no era com jo pensava. El que calia fer era tan senzill com col·locar cada guardià al seu món com ell sabia. Ell m'ho va dir i jo sense aturar-me un segon, els vaig recol·locar.

Alegria de viure havia d'anar al món de les sis. Rellamp de por a les set, Dolcet, amb els dolços, al de les huit, Vermell, el de la capa vermella, al de les nou.
Quan cadascú es va col·locar al seu món, la porta es va obrir i Paula em va pillar.
Aleshores em vaig adonar que era l'única que podia entrar en el món del rellotge, que era el meu món màgic i el temps sí que es podia parar.

                                                       Fi

36 comentaris:

Neus ha dit...

Hola amics, espere que vos agrade aquest conte, quan el vaig fer em va resultar molt divertit, i entretingut, el vaig fer a classe durant la resta del temps que en quedava quan acabava els deures.
Espere que aquest any també vosaltres, els companys de 5é disfruteu igual que jo fent el conte.
Mols b7s, i endavant!!
:D

Joana ha dit...

Que bonic ha quedat!!! has posat un rellotge molt especial. Saps de qui és?
he tingut sort i em funciona Internet a casa!!! Açò va com va.

Enhorabona pel premi!!! Espere que pugues gaudir de la lectura de les Rondalles de Josep Franco.

Xavi l'ha llegit i diu que li agrada molt!!!

B7s guapa i fins demà.

Joana ha dit...

Em referia al teu conte, no a les Rondalles, eh!!! el que li agrada a Xavi és la teua història, la troba molt divertida, però li fa cosa escriure a ell, així que t'ho dic jo.

Nuria ha dit...

Hola Neus!

Quin conte tan entretingut, divertit i bonic!
Em pareix que que fent-lo li has posat una mica de màgia, perque quan ho he llegit he imaginat que jo era
Laia.
No he llegit tots els contes, pero pense que jo te hauria donat el primer premi.

Bé adeu! B7s!

Neus ha dit...

Moltes gràcies a tots!!
Paciència Joana amb el internet, he fet una ullada al llibre de rondalles i ja tinc ganes de tindre un poc de temps!!.
Xavi moltes gràcies, a mi no em fa res escriuret, espere què ens coneguem algún día.
Núria!! moltes gràcies!! ets una bona amiga, el contes dels companys també estan molt xul·los.
B7s, :D

Neus ha dit...

Se m´oblidava... el relotge es un dels meus preferits del gran mestre Dalí.
Bona nit.
B7s!!.
:D

Joana ha dit...

Ja sabia que tenies la resposta a la punta de la llengua, si no no t'hauria preguntat, he,he. Pensava que l'havies agafat del meu bosc!!!

Versió totalment actualitzada, GUARDIANA blocaire!!!

estela ha dit...

M'a quedat bocabadat ,aquesta historia esta molt bonica ,e interesant . Cuant jo he comenÇat a llegir tenia molta intriga per saber lo que anava a ocorrer ,Neus et done un consell d'amiga ,seguis aixina ,que arribaras molt alt , ja que a tu t' agrada molt llegir i escriure

JOSE ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
JOSE ha dit...

Es algo inpresionant, savia que era bonic el conte pero no savia que era tan llarc i bonic,enorabona al llegirlo es sabut que tel mereisies.

Joana ha dit...

ai, ai ai José Miguel que estàs ahí, que igual et toca la loteria o la primitiva, que mai es sap que del primer al segon sols hi ha un passet!!!

Celia ha dit...

Neus m´agradat molt el teu compte es molt bonic.M´agradat tant perque es molt original i molt de...fantacía.
Està molt bonic m´agradaria fer un relat igua de bonc que el teu i com dius tu.

Molts b7s per a tu.

Et felicite enorabona.

Nuria ha dit...

Hola a tots.
Hola Jose Miguel i Cèlia!!!
Hola Neus, de segur que els contes del teus companys estan molt xul·los com el teu.
Bé, me'n vaig a dormir, ADEU!!!
B7s per a tots!!

Hannah ha dit...

Neus, enhorabona per el premi deuries d'estar molt contenta.

Quan vaig mirar el conte hem pensava que mai l'acabaria de llegir pero estava tan entretinguda llegintlo que el vaig acabar en un instant.Bueno lo important es que m'agradat i fins el dilluns.
Adeu!!!

cristina ha dit...

NEUS ES XULISIM!!!!!!QUE SUPER IMA JINASIO QUE TENS ,AUNQUE YO TAMBE HE JE JE JE.ISE COMPTE ES EL MILLOR DE TOTS ELS QUE E LLEXIT A PART DELS DE LA MEUA COMUNIO,JE JE ,VUENO ESPERE QUE ESTIGES MOLT CONTENTA DEL TEU PREMI,I QUE EL DISFRUTES,YA PARLAREM UN POQUET EN EL PATI EEEEE¡¡¡¡¡VUENO EL DEISE ¡ADEW!GUAPISIMA,b7s¡¡¡¡pera tu
I ALS ALTRES QUE IAN AI TAMBE,B7S¡¡¡

Neus ha dit...

Moltíssimes gràcies a tots!!.
M'acavada de brollar una xicoteta llagrimeta d'emoció, què tenía la sensació de què mai em cauría.
De nova ment moltes gràcies!!, no se com agraïr-ho.
Bona nit, fina al dilluns!!!.
B7s!:D

estela ha dit...

I ha que tindre molta imaginació per a inventarse una historia como aquesta ,a mí mai se m'agera acurrit . Però hi ha gent per a tot a alguns li agrada llegir ,a uns alstres escriure ,dibuijar o pintar .

Pedro ha dit...

Hola, comence a participar al Cyberland i amb el conte de la meua germana! m´agrada com escriu també les poesies. :)

Joana ha dit...

Pedro, benvingut a Cyberland.

Ací us deixe un poema que ha fet Neus i que jo li he traduït perquè m'agrada molt. Està molt relacionat amb la història que conta al post per tractar-se d'un rellotge. Si voleu veure el poema original, està en castellà i el teniu al seu blog.

Tic, tac, tic, tac
-Dis-me, vareta incansable
Quant fa que gires
tan responsable?
Tic, tac, tic, tac
-A mi no em canvia
ni el Sol ni la Lluna, mantinc
el ritme com cap altre instrument .
Tic, tac, tic, tac
- Quin invent!
mesures el temps a cada moment.
Tic, tac, tic, tac
-Mai em perd ni un instant
sóc un invent interessant!

ALFREDO ha dit...

Neus ma agradat el teu contespere que escrriges un altre.

Nuria ha dit...

Neus, és molt bonic.
Ací te'n deixe un altre, que he fet molt ràpidament i sense quasi temps:

Rellotge rellotget,
ets un nanet?

Girant sense parar,
vols les busques separar.

Elles es busquen i busquen,
i que contentes
Quan s'hi troben!!!

SABEU A QUINES HORES ES TROBEN???

ximo ha dit...

Neus m´ha agradat molt el teu conte
es molt divertit i graciós.Espere escriure´n un com el teu,i tambe es molt fantastic.
Els dos poemes tambe son molt bonics.
ENORABONHA Pedro
Jo se un hora Nuria: a les 12 en punt, a la 1:05...

Hannah ha dit...

Rellotge, rellotge:
Qin hora és?
Són les tres,
o les dues,
o la una.
Digues, rellotge:
quin hora és?
Dónes tantes voltes
que ni l'hora em sé.

alexandre ha dit...

M'agradam molt aquest conte, encara que no tinguem massa posibilitats de guanyar amb els poemes em de jugar

alexandre ha dit...

M´agradat molt el relat per aixo vax a ficar un poema de el redotxe.

Tic tac tic tac
toca el rellotget
tic tac tic tac
a tothora ,molt dolent
sempere a la mateixa hora
ens desperta cuan dormint estem.

Esther ha dit...

Encara no he pogut llegir el teu relat, quan tinga més temps, et diré el que em sembla. Crec que serà molt bonic.

Ací et deixe el meu poema del rellotge. El teu m'agrada molt. Està molt xuL·lo:


tic, tac
fa el senyor,
tic, tac,
fa sense parar.

Calleu, calleu,
que ara escoltareu
com mai heu sentit
un rellotge adormit.

pssssss! tots a dormir!
s'escolta el silenci,
ja calla i calla
el tic, tac
si no, el posem al sac
i el deixem ben lligat!!!

estela ha dit...

Neus jo ja havia dit que era molt bonic el teu conte, ací et deixe el meu poema:

Ding-dong,ding-dong
toquen les campanes
Ding-dong,ding-dong
no sé que fan
Ding-dong,ding-dong
va passant el temps
Ding-dong,ding-dong
el rellotge de Tous
ens desperta a tots .
Al'escola anem
i a Joana trobem

Neus ha dit...

Només era el resultat de jugar amb un boli i un paper!! Esteu tots molt més inspirats que jo, enhorabona!! m´agraden molt.

Joana, ja he arreglat el post per que siga bilingüe, moltíssimes gràcies!!b7s!!:D

Esther ha dit...

laia es molt aventurera m´agradat molt neus l' històra del sambori.adeu b7s

estela ha dit...

Tens rao Esther , Laia es molt aventurera li agrada molt jugar. Jo crec que tots el poemes estan molts bonics .

JOSE ha dit...

El rellotge fa tic tac
i sense voler
el temps va pasant.
sembla que el dia s'ha acabat
i la roda torna a córrer
mentre el sol s'amaga
la nit plora
i el rellotge la consola
cantant tic tac.

JOSE ha dit...

Un altre

el rellotge trobaras que et despertara
molt mal et sabra pero t'alcaras
i despres a escola aniras.

Jordi ha dit...

NEUS,ma'gradat el teu poema!aa nenvie jo un.

tic,toc,tic toc
ja escolté un toc.
M'en vaig al pou,
agafe l'aigua i al segon toc
em menge un ou.

estela ha dit...

Estan molt xulo J.Miguel y Jordi uno del dia i l' altre de l'ou, pero ala vega parlen del relltge.

Esther ha dit...

estela es igual mentre facan una poesia del rellotge i la facan ben ben ben bonica es igual no te preocupes!!!!

Adrià ha dit...

Neus el compte ha estat molt be,pero lo millor de tot es que:

As guanyat el primer Sambori.

ENORABONA