dijous, 25 de novembre de 2010

Segon sambori de la classe


EL LLIBRE MÀGIC
per José Miguel
La família Tiger , formada pel pare Pieric,  la mare Elena, la filla Carla i el fill Ethan, vivien a Espanya.  Arribaren els Nadals i pensaren en anar a França a veure la tia "Marie". El vespre de la nit  de Nadal,  tots emocionats pujaren a l'avió, quan van aterrar s'adonaren que no hi eren a Paris.  Com que no els quedaven molts diners per agafar un altre avió, van anar amb taxi a una estació de tren pròxima a l’aeroport. Arribaren quasi de dia a la seua ciutat somniada. Van trobar prompte la casa de sa tia,  que els esperava amb els braços oberts. Passaren uns dies de Nadal tranquils i feliços, fins l’arribada inesperada del cosí "Malcon" que  havia estat donant la volta al món aprenent altres cultures, cosa que l’havia fet mes solidari a la vegada que divertit.
Tots junts passaren uns dies de festa agradables i harmoniosos, tant que els Tiger van decidir quedar-se a viure allí. Després de donar moltes voltes, van trobar la casa ideal per a ells. Una vegada tots instal·lats, Carla i Ethan començaren a anar a un col·legi. Era tot nou, llibres, professors, companys d'escola. Els primers dies ven intentar passar desapercebuts. A poc a poc van anar fent amics fins que conegueren a Jaque, un xic un poc reservat, sempre llegint llibres d'aventures i d’ intrigues.
 Els tres sempre anaven junts a tots els llocs, un dia, com Jaque estava malalt, van anar els dos germans a visitar-lo, quan van entrar en sa casa es van quedar bocabadats del que estaven veient; piles i piles de llibres, grans i  xicotets, tots d'aventures, les que somniava Jaque que es feren realitat.
Carla i Ethan van pujar a la seua habitació, era molt amplia i lluminosa, encara conservava els joguets de quan era xicotet, en especial, els trenets.  Ethan va agafar un llibret i es va posar a llegir-lo. Tractava de un xiquet que s’havia fet una casa damunt d'un arbre,  en arribar del col·legi i feia els seus deures, anava corrent  a la seua segona casa "L'arbre fantàstic", aquest era el nom que li havia posat. Un diumenge qualsevol, Marc, va pujar com tots els dies al seu arbre, era un dia que feia molta calor, de sobte, Marc va notar com si arribés una boira i un olor molt especial. L'arbre es va anar obrint mica en mica fins fer-se un forat per on va caure Marc, mentre anava caient pensava que s’estavellaria , però no, un vent suau i fresc, li acaricià tot el cos fent que anara frenant-se per la caiguda.
Quan va alçar la vista va veure un món fantàstic, ple de fades, aigües cristal·lines, molts animalets, en fi, un món en el que pareixia que regnava la pau ,però hi havia un inconvenient per entrar dins d'ell, estava protegit per un aura, de sobte un fada es va adonar que Jaque volia entrar en el seu món i li va dir el que el que havia de fer, consistia en dir tres paraules correctes que acabaren en "-AR", SOMNIAR,TRENAR I MANAR, tot seguit Jaque les va dir totes bé i la fada molt contenta li digué que era el primer estrany que les havia dit bé. Jaque li va preguntar a la fada que volien dir les tres paraules, i ella li va contestar  que somniaven que aqueix món en el que vivien no s'espatllés trencant la natura per la mala utilització del que l´home manava fer en ella. Com pot fer això l'home, tan amagat com està aquest món? -preguntà Jaque a la fada. Doncs, amb tots els productes que els filtren per la terra i els rius, amb les excavacions i amb la mala utilització dels productes químics. -contestà la fada,  ah!  per cert, en diuen la fada blanca!, com la meua natura- li digué. Els dos van continuar admirant aqueix món tant perfecte, al  temps Jaque pensava que ell també volia un món així.
Les fades van fer una festa de benvinguda a Jaque, en honor a la seua inesperada visita, van plantar moltes plantes amb flors de colors, ell les va ajudar amb molt de gust, però de sobte una forta tremolor va acovardir a tots,  la fada major cridà que es refugiaren per on pogueren , Jaque no sabia molt bé el que estava passant, Blanca l’agafà de la ma i se l’emportà al seu refugi, -açò és el que passa quan els humans maltracten la natura.  Quan va passar el perill van eixir i es trobaren en un paisatge desfet. No ens preocupeu! -exclamà Jaque -us promet fer tot el que puga fer per que en el meu entorn no maltracte la natura, sóc el vostre amic.
Jaque!,Jaque!,s’escoltà un eco, eren els pares que el buscaven al seu arbre, abans d'anar-se’n,  Blanca li va donar una flor com a record, quan Jaque es va reunir amb els seus pares, els va contar la seua experiència, i ells entre somriures no l’acabaven de creure, però quan els va mostrar la flor es quedaren  bocabadats. T'ajudarem, filla a complir el teu propòsit, -li contestaren.
Llegint aquest conte, els tres amics van pensar que ells també des d'aquell mateix dia respectarien un poc més el medi ambient. TOT EL MÓN HO PODIA FER!!!.                                

22 comentaris:

Joana ha dit...

Enhorabona, Jose Miguel!!! A veure que rebràs demà!!! De segur que vindràs a l'escola més content !!!

Si no t'agrada el dibuix me'n portes un altre en un pen o l'envies al mail del cole i el canviem!!!

Joana ha dit...

Un haiku per al teu llibre màgic, recordant la cançonenta en anglés d'aquesta vesprada:

Sailing in my boat
I see your adventure book
flying with the birds.

Tu l'has vist, volant amb el ocellets??? Jo sí

Neus ha dit...

Enhorabona Jose!!! quina meravella, m´agradat moltíssim... jo ja tenía el presentiment de què em quedaría bocabadada!!! jeje.
A més, es un conte per a concienciar a tots els xiquets que hi ha que cuidar el medi i ser solidaris.
Molt xul·lo continúa així.

ENHORABONA!!

B7s!! :D

Joana ha dit...

ike in your story
we'll make a happier world.
We'll fight together.

Com en la història
Farem un món feliç.
Lluitarem junts.

Una vessió bilingüe d'un xiquet que s'ha llegit el teu relat, li ha agradat molt, i vol manifestar el seu suport al medi ambient, però no vol posar el

Celia ha dit...

Hola Jose Miguel.

M´ha agradat molt el teu conte.El que més m´ha agradat ha sigut la aventura que han viscut.

Una avantura realment increible!

Enhorabona pel segon premi!

Espere fer-ne un d'aventures sobre una xiqueta que se'n va a passejar i se perd.

Fani ha dit...

Hola Jose miguel la teua aventura es molt emocionant, la veritat és molt bonica. Adéu a tots.

M'has donat una idea per al meu relat. Jo el faré sobre un xiquet. que va a una biblioteca i troba un llibre que té vida-

ENHORABONA!

ximo ha dit...

Jose Miguel m´ha agradat molt el teu
conte es molt fantastic i molt divert.ENORABHONA!!!
Espere fer-ne un d´aventures i divertit.

Fani ha dit...

jose Migel, sóc Coral, però com encara no tinc gmail, comente amb el nom de Fani:

M´ha agradat moltíssim aquest conte, has de ser molt intel·ligent, saps? has pensat molt i a més és molt llarg i poses coses molt Xules.

I com em costa escriure en valencià! Espere millorar!!!

ALFREDO ha dit...

M´ha agradat moltiiiisim el teu conte,
espere que n'escrigues un altre de terror.

Nuria ha dit...

Hola Jose Miguel!!!

Que xul·lo el teu conte, m'ha agradat molt.
De segur que t'ha costat molt escriure'l.
És una aventura molt entretinguda, i crec que tots els qui ho lligen començaran a cuidar el medi ambient, com Jaque!!!
Bé , ADEU, fins al dilluns!!! B7s!!!

I ara un haiku en anglés:

I like the nature.
It needs all of we recycle
and also reuse.

Espere que t'ha agrade.

JOSE ha dit...

M'agrada molt el dibuix Joana.Gracies a tots i ànims!

Neus ha dit...

M´agraden els noms que has escollit per als personatges, sobretot Ethan. He tornat al bloc a llegir el conte altra vegada, felicitats!!

estela ha dit...

Esta molt xulo el contè , a mi m'agrada molt .A mi m'agradaria guayar en 3ºpremi però es imposible .Adeu hasta el dilluns
B7s

Neus ha dit...

Ànim Estela, tú no deixes d´escriure que mai es sap per on vénen, tot es posar-se. b7s!!:D

estela ha dit...

Si ,però el meu contè es un desastre . Encara que per a esta nou conte me vaig a esforzar més.

Esther ha dit...

donç esclar que sí Estela tu as de ser positiva, hi ara, anem a una altra cxosa Joase Miguel està molt bé el teu conte m´ha agradat molt jo , cuant l´he llegit semblaba real perque jo cada moment del relat m´he l´he imaginat a la meua ment. I ara per acabar saveu que podem fer demà per a sapiguer el que ha quedat 3º?
Molt fasil fer-li la pilota a Joana jjejjejjejje! pero ssssssssh!!! que no s´en assebnenti.

guardeu el secret!!!
b7s adeu

estela ha dit...

Esther que bonà que eres ,jo guarde el secret ,peró Joana en quansevol moment pot entrar al blog i vorelo ,ahiii Esther que no pensem

Joana ha dit...

Esther, demà és l'examen, així que de piloteig res de res, he,he... I ara a estudiar!!!

JOSE ha dit...

ya te l'avia dit estela que t'anaven
a pillar .Joana yo hi havia estudia quan ha escrit aixo.

Celia ha dit...

Ja se que te he felicitat però em he quedat amb ganes de felicitarte perque el teu conte m´agradatmolt.

ENORABONA

Adrià ha dit...

J.Miguel el compte ha estat molt be,pero apart de que esta be.

ENORABONA
As guanyat el segon sambori.

estela ha dit...

Tens raó J.Miguel ,jo ya l'ava avissat ,però ella li volia fer la pilota .Adeu