dijous, 2 de desembre del 2010

Betlem al bosc

És difícil
saber conviure,
demanar perdó.
*
En la fosca nit de Nadal,  un gran mantell de neu, cobria el bosc. Un bosc tranquil, on el soroll dormia i només els murmuris d’alguns animalets s'escoltaven en la foscor.
Des de la finestreta d'una caseta feta de fulles, Green, la granoteta verda, contemplava la nit. Era una granoteta molt alegre, amb uns ulls més grans que dos botons d’abric. Mirava embadalida com els flocs baixaven lentament com si estigueren ballant una dansa.

En el bosc també vivien altres animalets, però eren molt orgullosos i presumits, només el grill Filomeno s’estimava de debò a la nostra amigueta.
Era un grill negre, molt negre, però molt educat i elegant, tenia un bonic barret que només es posava en les grans ocasions.
Per fi arribà el moment que tots esperaven, la nit de Nadal. La granoteta i el grill, tenien molts desitjos de veure tots els adorns de la gran ciutat i pensaven acostar-se a contemplar un gran Betlem vivent que hi havia a la Plaça Central. Els agradava molt visitar-lo i cantar nadales. De vegades es posaven una miqueta tristos per estar tan sols, però de seguida recordaven com jugaven els xiquets, i gaudien de veure'ls córrer i riure. Totes les penes se n’anaven.

Green i Filomeno es van preparar per a anar a la ciutat. Ella es va posar el seu jupetí i la seua bufanda a quadres i ell el seu barret de copa.Van travessar el bosc. Alguns “amiguets” es van burlar d'ells, dient:
_Mireu que pintes porten! Es creuen molt fins!
Però els nostres amics no li van donar importància i van seguir el seu camí.
Al poc temps van sentir un gemec. Es van preguntar: _Què és açò?.
Cada vegada ho sentien més a prop. De sobte, van descobrir una pobra llagosta que estava tremolant de fred.
_Pobreta! què et passa? _va dir Green.
_Estava saltant i se m'ha tirat la nit damunt, m'he quedat tan gelada que no puc moure'm. Els nostres veïns, els animalets, m'han vist però cap m'ha ajudat.
_Veus, Filomeno! _va dir Green.Tots són molt orgullosos i no tenen cor.
La granoteta i el grill, li posaren les seues robes i la van abrigar, acaronant-la per a que entrara en calor.La llagosta agraïda, els va dir:
_Conec un lloc on podrieu passar el millor Nadal de la vostra vida, a més hi ha un Betlem tan bonic que no se vos oblidarà mai.

Allí, van anar els tres. Era cert el que els va explicar la llagosta.
En un bressol de palla, hi havia un xiquet tan bonic, i amb una mirada tan dolça que a la granoteta se li va escapar una llagrimeta.
Un bou i una mula el guardaven i San Josep i la Mare de Déu el vetlaven.
Es va acostar a ell i li va dir a cau d’orella:
_Sé que ets només un ninot, i que els que em miren pensaran que sóc una granoteta boja, però jo sé que m'escoltes i per això vull demanar-te un món molt millor, on tots s’estimen i tinguen un gran cor.
La granoteta es va donar la volta i de sobte el grill va xisclar:
_ Mira, mira, granoteta, el xiquet t'ha somrigut!
Era veritat, un gran somriure il·luminava la cara del xiquet.

Tal vegada el xiquet no va somriure, però  allò veritablement important és que al nostre cor tinguem tant desig d'amor com la granoteta i que ens faça creure fins en el que no és real, però que té una gran força vital.

Els amics van tornar a casa, i aqueix va ser el Nadal més esperançador i feliç de la seua vida.


Esperem que encara el mantinguen ben viu!

16 comentaris:

JOANA ha dit...

He escollit aquest conte perquè es troba a mig camí entre la tradició i el sentiment del vertder esperit nadalenc.
M'agradaria que el llegíreu atentament i que aquesta vegada no féreu comentaris del tipus: M'agrada molt, és molt bonic...
Voldria que anàreu un poc més lluny i explicàreu amb les vostres paraules el que intenta transmetre.

Pedro ha dit...

Hola, bona nit. Tinc una pregunta: de qui és aquest relat? No ho posa.
Clar que sempre a Nadal hi ha que deixar pas als bons sentiments, amistat, generositat procurant que ens duren tot l'any, i deixar apart l'orgull i la prepotència, crec què tinc un Haikú per aquest cas:

És difícil
saber conviure,
demanar perdó.

B7s!!:D

Neus ha dit...

Uff!, no me n'he adonat, què Google estava obert amb el compte de Pedro. Soc Neus.

Mols b7s!! :D

estela ha dit...

A mí m'agradat molt aquest conte ,per que al nadal totom deixa eixir ,ise espiritu nadalecn que te cada persona dins del seu cor

JOANA ha dit...

Pedro/Neus el que menys importa és qui l'ha fet. És el que substitueix el tercer Sambori que dissortadament ha quedat desert.

M'agrada molt que li hages tret l'essència. El teu haiku l'encapçalarà. El posaré a l'entrada.

Estela, els Nadals ens fan reviure les bones accions i els bons sentiments. M'agradaria poder llegir aalgun relat o poema vostre relacionat amb ell.

estela ha dit...

Jo aquest nadal vaig a intentar escriure un relat sobre el nadal

Unknown ha dit...

Em pareix un relat que quan el llixes t'arriba al fons del cor per aixo es tan bonic,es tracta d´un setiment d´alegria i de amistat.

nunca dejes de pensar ha dit...

Hola, sóc Esther i vull feliçitar a la persona que ho ha escrit.Pense que es molt bonic en el cual narra l'historia d'uns animalets, en aquest cas una granota que es diu Green i un grill que es diu Filomeno,que es troben amb una llagosta, aquesta està congelada i cap animalet es parà a ajudar-la, només es pararen a ajudar-la el grill i la granota,que es pararen per a descongelar-la.La llangosta els va mostrar el camí al pesebre de nadal.

El conte intenta dir-nos que l'amistat és important i cal ajudar a tothom.

Iván ha dit...

El que a mi he transmet ès que el nadal no es sols per els regals,sinó per juntar-se amb familia i per a tindre bon cor com el de la granoteta ben verda i com el del grill

Unknown ha dit...

resalta els sentiments i que l'aspecte fisic no influix en les bones accions.Als no els agrada com van vestits pero ells son els que millor es porten amb la llangosta.

Anònim ha dit...

El teu conte trasmet molta il·lusió sobre el nadal,la veritat es que as treballat molt fins l´atra!

Nuria De Vuyst ha dit...

Hola a tots!
Quin conte més bonic! M'ha donat ganes de plorar!
Jo pense que l'escriptor o escriptora ha intantat explicar que es el " Nadal":
Tots pensem que són els regals, menjar torrons i jugar amb la neu, però la gent s'oblida que és un dia especial en honor a Jesús, que va nàixer el 25 de Decembre. També es l¡amistat,estar en familia i passar-se ho bé.
Tot açó definix la paraula " Nadal".
Bé, Adeu!

nunca dejes de pensar ha dit...

Tinc un poema relacionat amb el relat que acave de fer a classe.Espero que us agradi:
Que es el nadal?
Jo se que es genial.
Seran pels regals?
Seran els torrons
O menjem rovellons?

Res d'això
No són els regals,
ni els torrons,
ni molt menys els rovellons!

És la il·lisió,
l' amistat,
de bón grat
agafar un grapat
de bones accions!

BON NADAL!

Unknown ha dit...

Es un relat mol bonic ensenya i explica el vertader sentit del Nadal . És a dir que no són sols els regals sinó consesteix en omplir el cor de felicitat.

estela ha dit...

Jo estic d'acord amb els meus companys ,aquest conte t'aplega al fons del cor ,i el nadal no es els regals ,el mengar etc .... ,celebrem el naixement del "NIÑO JESÚS".

Nuria De Vuyst ha dit...

Hola Esther, que xul·lo el teu poema sobre el vertader Nadal.
Bé, adeu! B7s!