dimarts, 11 de gener de 2011

Elogi de la lectura ( El plaer d'encomanar el vici de la lectura)


Una nit qualsevol d'hivern. Una casa de un poble gallec menut, tan pobre com la resta de les que hi ha al seu voltant. En la casa hi ha un home assegut a la taula de la cuina, que recolza un llibre en l' hule desgastat. A estat tot el dia treballant a la fusteria, potser ocupat en les peses d'un llit, u d'un armari, mobles fets amb la voluntat de vénçer el temps. Ara té un llibre obert i, mentre passa les pàgines, parla amb el fill més menut de les maravelles que, com si fóra una làmpada  màgica, conté aquell volum. << Ben prompte podràs llegir-lo>>, li diu al xiquet, << i aleshores veuràs com és veritat tot el que t' he contat>>. I el xiquet, encomanat per l'entusiasme que desprenen els ulls i les paraules del pare, desitja que passen ràpidament els dies, per poder entrar a l'espai de L'illa misteriosa de Jules Verne, ja que aquest és el llibre, d'un dels que formen la biblioteca paterna, si és que es poden anomenar així els dos prestages que guarden uns pocs volums, un tresor llavors. 
Aquell xiquet dels anys 50 era jo, i aquell fuster, que a més tocava la trompeta en una de les dues orquestres del poble, era mon pare. D'ell vaig aprendre que llegir, per damunt de tot, ens ajuda a viure; però també que ens serveix per a conéixer altres mons i altres vides. 
Amb aquells escassos títols, durant les poques hores lliures que li deixava la  faena, ens va transmetre, als meus germans i a mi mateix, el vici de llegir. L'enginyós Ciro Smith, el capità Grant, lady Mariana i tants altres personatges de paper van ser per a mi tan reals com les persones del món que convencionalment anomenem verdader.
Encara hui, cada vegada que recorde aquells anys, escolte el fragor de les ones i el soroll del vent en les veles, i tinc por perquè emb trobe en una selva on habita el perill, i contemple astorat un espai lunar encarregat de silencis... Aquest primer estadi, el de l'entusiasme davant d'allò que llitges, semblant al que descriu d'una manera tan encertada Michael Ende a la Història interminable, me'l va encomanar mon pare. Perquè la lectura és un plaer que s'encomana, com la grip o la rubèola. I pot se aquest és un aspecte sobre el qual hem de refelexionar hui, ja que solament el poden encomanar aquells que abans hagen experimentat en la seua carn aquest mateix plaer.   

                                                                   
Traducció d'un fragment extret de << Como quien bebe agua>>, d'Agustín Fenández Paz, dins    hablemos de leer ( ALBANELL, Pep, i al., Anaya, col·l. << La sombra de la palabra>>, Madrid, 2002)

   Pràctica de mecanografia i ortografia: Neus i Esther.                                                         

4 comentaris:

estela ha dit...

Tots els dies jo, veia el meu oncle que llegia. Li vaig preguntar, que per quin motiu es llegia tants llibres, si total sols eren lletres! El em va dir que els llibres servien per a dependre, i que si de major volia tindre un bon ofici havíem de llegir molt. I a partir d'ahí vaig anar llegint llibres. Me n'adone que puc passar-ho bé llegint i a més vaig adquirint nou vocabulari.

Celia ha dit...

En la meua casa com la meua mare , el meu pare i la meu a iaia lligen molt, me entren ganes de llegir i busque un llibre per a xiquets i posse a llegir-lo.Quan acabe agafe una fulla i em pose a contar el que e llegit antes.Després els meus pares em corregixen les faltes.Si ho he escrit bé i sense errades D´ortografía em diuen que puc descansar un poc de fer deures i de llegir.Em deixen un atet per a descansar i després torne a ficar-me a fer deures.Quant acabe els deures posen el canal que jo vullga en la televisió fins a les nou que mon pare posa el telediari.

Fi.

ximo ha dit...

El llibre de la família
Com cada dia es trobava el tipic home llegint un llibre al costat de la ximeneia amb la pipa a la boca i amb ulleres.I aquest sóc jo:Mon pare
sempre llegint i jo sempre jugant a la maquineta.Sempre em diu que llegir es molt bó;com li deiasempre el seu pare.
Un dia no n´hi havia llum i vaig agafar un llibre de la vella prestatgeria perquè no tenia res que fer.Va vindre la llum i jo encara llegint-me un llibre d´aventures de monstres a la llum de la vel·la.
El vaig acabar de llegir.
Anys despres vaig ser iaio i li vaig dir al meu nét que llegira molt,era molt important.Que podria
viure moltes aventures.Obrint un caixo ell va traure un llibre vell i em va preguntar:De qui es aquest llibre iaio?
Ell va respondre:"És meu.Quan era com tu el vaig llegir.
Te'l dixe per a que el lliges.Veuràs com t´hagrada.Es molt bonic.
Ja nel contaràs.
I aquest llibre va passar de generació en generació.Vivint en cadascu noves aventures!!!

Joana ha dit...

Núria comenta:


Els llibres són magnífics. Ho dic perquè tenen molta fantasia i a més aprens molt de vocabulari. També et poden servir d’ajud, perquè si t’avorreixes pots llegir -ne un d’aventures o si estàs descontent, un ben carregat d'ingredients com les bromes o altres amb un punt de gràcia.

Hi ha molts tipus de llibres: d’aventures, poesies, amor, tristesa, felicitat, vocabulari, etc. Els diccionaris també són llibres, però no serveixen per a llegir-los, sinó per a buscar la definició de les paraules que no entens i enriquir-nos amb la recerca.

Algunes persones, quan lligen, es senten com en un altre món gaudint del moment, o s’obliden del treball i de les coses desagradables que han de fer o que els han passat.

La zona més coneguda on trobar molts llibres és la biblioteca. Que són edificis on pots agafar-ne, i clar, després els has de tornar.

Per a mi els llibres són molt importants, perquè m’ajuden molt a l’hora de fer els deures, escriure un conte o estudiar. Els que més m’ha agraden tracten d’aventures. Alguns títols son: “Tirant lo Blanc”, “Bernat un Científic Enamorat” i “Els Acudits de Llorenç”