dimecres, 12 de gener de 2011

El plaer d'encomanar la lectura (la classe)



 Joana diu:

La meua finalitat en encomanar-vos aquest plaer seria semblant als últims versos de Benedetti al seu poema Tàctica i estratègia:

[...]Mi estrategia es
que un día cualquiera
ni sé como ni sé
con què pretexto
por fin me necesites.

Neus continua:

 Hui a la classe, Joana ens ha demanat un exercici que m'ha fet pensar molt; un elogi a la lectura. És una activitat molt bonica, o al menys m'ho pareix a mi, ja que Joana des de que és la nostra tutora, sempre ens ha inculcat aquesta afició amb diferents animacions motivadores.
Jo crec que he llegit molt des de que sé. M'encanta lluitar contra "el no res", que volía acabar amb "Fantasía"; amb Harry Potter ,buscar la pedra filosofal; compartir un dia amb Jo, Meg, Amy, i Beth en "Mujercitas" i moltes altres històries que ens esperen per a viure aventures que, d'una altra manera no podríen ser, ja que quan les llegim els personatges estan amb nosltres mateix, ens cauen bé els bons i ens fan por els dolents.
Tinc la sort de conéixer a escriptors i escriptores i la veritat són gent molt interessant i senzilla. A mi també m'agrada escriure, crear persontages o aventures, ho trobe divertit, depén del moment. A casa sempre he vist llegir a ma mare. Des de xicoteta jugàvem a començar una història i jo l' acabava, o al revés, o a fer rimar paraules. Sempre té un llibre propet i em recomana llibres que li van agradar quant tenía ella la meua edat, s'enrecorda de molts i mai li he sentit dir que s'avorreix, li agrada comentar-los i llegir-los. És una persona tranquil·la i també té molts amics interessants. 
Veig cada dia les coses que passen al món. Gent que mata, amics que es barallen, uns que volen ser més que altres i gent molt rica que no ajuda a qui ho necessita. Pense que aquesta gent, si el temps l'emprara en llegir un bon llibre; que escrits hi ha per a tots els tasts, potser millorarien la seua vida i la del seu entorn.
Vista la diferència de qui llig i de qui no ho fa, he decidit no canviar d'afició i seguir llegint. 

Núria comenta:


Els llibres són magnífics. Ho dic perquè tenen molta fantasia i a més aprens molt de vocabulari. També et poden servir d’ajud, perquè si t’avorreixes pots llegir -ne un d’aventures o si estàs descontent, un ben carregat d'ingredients com les bromes o altres amb un punt de gràcia.

Hi ha molts tipus de llibres: d’aventures, poesies, amor, tristesa, felicitat, vocabulari, etc. Els diccionaris també són llibres, però no serveixen per a llegir-los, sinó per a buscar la definició de les paraules que no entens i enriquir-nos amb la recerca.

Algunes persones, quan lligen, es senten com en un altre món gaudint del moment, o s’obliden del treball i de les coses desagradables que han de fer o que els han passat.

Les zones més conegudes on trobar molts llibres són les biblioteques. Són edificis on pots agafar-ne, i  és clar, després els has de tornar.

Per a mi els llibres són molt importants, perquè m’ajuden molt a l’hora de fer els deures, escriure un conte o estudiar. Els que més m’agraden tracten d’aventures. Alguns títols son: “Tirant lo Blanc”, “Bernat un Científic Enamorat” i “Els Acudits de Llorenç”

Estela segueix:
Tots els dies jo, veia el meu oncle que llegia. Li vaig preguntar, que per quin motiu es llegia tants llibres, si total sols eren lletres! Ell em va dir que els llibres servien per a apendre, i que si de major volia tindre un bon ofici havíem de llegir molt. I a partir d'ahí vaig anar llegint llibres. Me n'adone que puc passar-ho bé llegint i a més vaig adquirint nou vocabulari.

 Ximo i "El llibre de la família":

Com cada dia es trobava el típic home llegint un llibre al costat de la ximeneia amb la pipa a la boca i amb ulleres.I  ací hi sóc jo: mon pare sempre llegint i jo sempre jugant a la maquineta. Sempre em diu que llegir es molt bo; com li deia sempre el seu pare.
Un dia no n´hi havia llum i vaig agafar un llibre de la vella prestatgeria perquè no tenia res que fer.Va vindre la llum i jo encara llegint-me un llibre d´aventures de monstres a la llum d'un ciri.
El vaig acabar de llegir.
Anys despres vaig ser iaio i li vaig dir al meu nét que llegira molt, era molt important.Que podria viure moltes aventures. Obrint un calaix, ell va traure un llibre vell i em va preguntar: de qui es aquest llibre iaio?
Ell va respondre: és meu. Quan era com tu el vaig llegir.
Te'l dixe per a que el pugues llegir. Veuràs com t'agrada. És molt bonic.
Ja me'l contaràs.
I aquest llibre va passar de generació en generació.Vivint en cadascú amb noves aventures!!!

Cèlia i els seus hàbits:

En la meua casa com la meua mare, el meu pare i la meu a iaia lligen molt, m'entren ganes de llegir i busque un llibre per a xiquets i em pose a llegir-lo.Quan acabe, agafe un full i em pose a contar el que he llegit abans. Després els meus pares em corregixen les errades. Si ho he escrit bé i sense errades d´ortografía em diuen que puc descansar un poc de fer deures i de llegir. Em deixen un a estoneta per a descansar i després torne a ficar-me a fer deures. Quan acabe els deures posen el canal que jo vulll en la tele fins a les nou que mon pare posa el telediari.
Esther s'encomana i ens encomana:

Un dia quan estava mirant la tele la meua mare me la va apagar i em va renyar per perdre el temps mirant unes imatges quan podia tenir el plaer de llegir i sentir-les. Em va intrigar i vaig treure un llibre del prestatge, s'entitolava "Un altre món", vaig començar a llegir, vaig pensar que això de llegir estava bé, em va agradar aquell llibre i no vaig parar de llegir. En un moment del conte, vaig pensar en el personatge principal i em vaig quedar dormida somiant i somiant en aquell llibre. Allà al fons sentia una veu que deia el meu nom, d'entrada pensava que era en Joan, un personatge del conte, però era ma mare que em cridava per anar a sopar, vaig quedar-me parada uns segons pensant que ma mare m'havia encomanat el plaer de la lectura, des d'aquell dia em vaig adonar que llegir es un vici que es pot encomanar i també vaig aprendre de que llegir en ajuda molt en la vida.
Encomaneu-vos!!!