divendres, 18 de febrer de 2011

Les flors (Cèlia)

Cada matí veig com naixen les flors
i s´hi queden com bombons
tots ben dolços, tots ben bons.
Quina llàstima que les trapitges,
si elles tant ens estimen.
Crec que serà millor
donar-les gran amor.

9 comentaris:

Nuria De Vuyst ha dit...

Hola Cèlia! Aquest és un poema molt bonic! Enhorabona! Espere que fages molts més.
B7s!

Estela ha dit...

Holal,Cèlia el poema m'agra , perquè tracta de les flors i d'els bombons que entan molt bons!!!

Esther ha dit...

els bombons i les flor jajaja mai vaig pensar que les flors i els bombons pogueren pegar junts, celia molt bonic el poema !!!!

Jose Miguel ha dit...

Que bonic Celia m'a agradat molt el teu poema es molt original.

cristina ha dit...

Cèlia es molt vonic el poema,estas feta tota una poeta je je je je....

Neus ha dit...

Les coses que pensem que son tan xicotetes i tan normals que no ténen importància, si no les cuidem, moren. Has fet un poema molt xul·lo Cèlia, felicitats!! :D

Anònim ha dit...

Hola Celia!!
M'ha paregut molt bonic i encantador el teu poema de les flors.Sobretot encantador perque a mi m'agraden molt les flors.
Tambe m'agradat molt l'ultima part que deia que creus que seria millor que les donem molt d'amor.
Aquest poema m'ha encantat i espere que hi fages mes.
Be tinc que fer mes comentaris.
Fins dema! Adeu! B7s!

Anònim ha dit...

Celia acabe de comentar jo Hannah.
Ha passat una cosa al meu ordinador i ha eixit aixi.

Esteban ha dit...

Celia m´agrada prou el teu poema