divendres, 21 de gener del 2011

Enric Valor

En un tres i no res tots els còmics que hi havia a classe han volat i m'he quedat sense cap.





Sort he tingut de poder manllevar-li a Jesús Huguet, l'Il·lustrador del còmic, algunes pàgines del seu bloc.

Tot i això, la història se m'hi presenta com un trencaclosques espatllat de difícil solució.

La memòria em juga males passades i no recorde tot el que voldria saber d'Enric Valor.

Em sembla que una vegada més hauré de recòrrer a vosaltres, estimades criatures de cyberland.

Confie plenament que en acabar de llegir el còmic, recordeu  que espere omplir la cambra obscura de la memòria amb les vostres aportacions.

No tinc cap dubte. Sabreu com omplir-la de llum i color  i que no semble tan fosca.

 Així que a veure si il·lumineu el post amb les dades biogràfiques de Valor i amb tot el que recordeu de la seua obra.

I com no, ja em contareu algunes de les rondalles que s'esmenten i la vostra oipinó personal.




Us espere impacient!!!

7 comentaris:

Ximo Martorell ha dit...

La rondalla que més m´ha agradat ha sigut la del dimoni que fumava perquè
és molt divertida,quan l´oncle Porra
li posa l´escopeta al dimoni creient
que era una pipa,apreta el gatell i li vola el cap i després el dimoni encara estava viu i dient que anava a
anar a l´infern.

ALFREDO ha dit...

Era una vegada un home que es dia
l`Oncle Porra i va anar a caçar
un dia pel mati l´Oncle es va trovar
am un dimoni malvat l`home el va enganyar i li va dir que sasegera
per anar a fumar el dimoni i li va donar la pipa i li va rebentar el cap. El dimoni encara estava viu i li dèia que aniria a l'infern. L'oncle Porra se n'havia anat corrents a l'altar de l'esglèsia.

Celia Manzanares ha dit...

Hola a tots vos vaig a dir la meua rondalla allí va:
A mi la rondalla que més m´ha agradat ha sigut la de la font.
Les mares li dèien a les filles que no anaren a la font de nit.
Una xica molt malcreguda a mitja nit se´n va anar a llavar a la font de nit.
Es va trobar a un xiquet,ja tenia dentetes i queixalets,també es va convertir en un dimoni i va desapareixer el xiquet.
Va anar a la font hi havia una dona i va anar a contar-li el que li havia passat.Li havia contat que s´havia trobat a un xiquet amb uns queixalots.
I la dona li va dir:
-Com estos?
I li va ensenyar la cara amb uns queixalots molt grans.Es va desmaiar.
Quan va despertar es trobava a s´ha casa s´havia tornat molt lletja i ja no va tornar a anar a llavar a la font de nit.

JOANA ha dit...

Sóc Fani, però com no puc comentar amb la meua identitat, entre an la de Joana

Cèlia ,a mi també m'ha agradat molt la rondalla de la font. Jo crec que quan la llegim podem pensar que hauríem de fer més cas als consells de les mares perqué sempre ens diuen les coses pel nostre bé i per evitar-no caure en qualsebol perill.

FANI

Neus ha dit...

Enric Valor i Vives, va nàixer a Castalla ( comarca de l’Alcoià) el 22 d’agost del 1911 en el si d’una familia de la xicoteta aristocracia rural. Molt prompte comença a estimar els llibres i la cultura en la biblioteca dels seus pares. Als 11 anys entrà a l’escola de comerç d’Alacant, on estudià Professorat Mercantil. Uns anys després, es posà a treballar en la secció jurídica de la Unió Nacional de Fabricans de calçer a Elda. Durant tot este temps, no deixà d’estudiar quasi de forma autodidacta la nostra llengua. Començá a col•laborar en la revista “ El Tio Cuc”, on publicà, durant uns mesos un curset de Valencia correcte i més ajustat a la nostra fonètica.
El 1936 esclatà la Guerra Civil. Quan tornà a sa casa s’havia perdut la seua biblioteca i també moltes llibertats. Per això els escriptors, lingüistes i intel•lectuals es reunien de forma clandestina per a tractar temes, com l’idioma i la literatura. Va ser en estes tertúlies quan Enric Valor va pendre conciència de la importància i el valor de la literatura oral i tradicional dels pobles i es dedicà a recopilar rondalles i convertir-les en verdaderes obres literaries. Una de les seues rondalles preferides era “ El dimoni fumador”. També li agradava molt una altra titulada “ I queixalets també”. Continua treballant per la normalització i la promoció del Valencià i va escriure moltes gramàtiques i manuals de llengua.
Amb l’arribada de la democracia, començà el reconèixement públic a este indescutible autor. L ‘any 1980 comença la trilogía “ Cicle de Cassana” ( “ Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enlla de l’orintzo”.
Fins a l’últim moment va lluitar per la defensa de la llengua. Va morir a València el 13 de Gener de l’any 2000. Els professors de la Universitat de València li van retre el major dels homenatges.

Nuria De Vuyst ha dit...

Hola a tots!
A m'agraden molt les dues rondalles, perquè amb les dues aprenguem que si ens diguen que no fem alguna cosa és pel nostre bé.
Encara que la que més m'ha agradat és titulada "El dimoni fumador".

Llegint aquest llibre he aprengut molt sobre la vida d'Espanya, de la guerra civil, la dictadura i el canvi a la democràcia. També que estic molt contenta de viure en una democràcia, per a poder dir la nostra opinió i mantindre aquest blog tan especial.
Bé, adeu! B7s!

miguel ha dit...

Hola m'a agradat molt el comic. La rondalla mes divertida ha sigut la del dimoni fumador.També m'a encantat la de la font perque donava por